www.gegantsmataro.cat

Nom: Lucius Marcius
Entitat: Barri de Peramàs
Barri: Peramàs

Constructor: José "Joe" Fernández

Any: 26 de juliol de 1979

< Veure Lucius Marcius posterior >

En Lucius Marcius és l’elegant gegant romà del barri de Peramàs-Esmandies i una de les figures més conegudes i carismàtiques de Mataró.

En Lucius Marcius és un personatge real de qui en sabem ben poca cosa, tot i que sembla que ha tingut un paper molt significatiu per a la ciutat. Com a resum, podem dir que Mataró es funda a l’època republicana romana, possiblement entre els anys 125 i 7 abans de Crist, i s’anomena Iluro. En aquesta època, les ciutats estan regides per un Senat, format per 100 persones escollides pels ciutadans. Aquest Senat tria, cada any, els duumvirs, que són dos magistrats de màxima categoria que tenen un càrrec equivalent al dels alcaldes actuals. Molts segles després, l’any 1814, a la Riera, just davant d’on avui hi ha l’Ajuntament, es troba una làpida on s’esmenta el nom d’Iluro i d’un dels seus duumvirs: Lucius Marcius Optatus. Actualment aquesta làpida forma part de la col·lecció d'arqueologia del Museu de Mataró, i es pot visitar a la mostra permanent Iluro, ciutat romana.

Al 1976, amb el crit de “ SALVEM LES ESMANDIES, ENCARA HI SOM A TEMPS!” neix el nucli impulsor de l’Associació de Veïns de Peramàs–Esmandies, que es constitueix formalment pocs anys desprès, el 31 de maig de 1979. És en aquest final dels anys 70, d’un fort moviment reivindicatiu veïnal, on també neix la idea de fer un gegant que representi el barri en els diversos esdeveniments populars i festius de la ciutat; i, com que en aquesta zona hi trobem el carrer i el passatge de Lucius Marcius, els veïns decideixen que el gegant també pot ser aquest personatge. Finalment, el cap és modelat l’any 1979 a càrrec d’un veí de la zona, en José Fernández, més conegut com a “Joe”. Així podem dir que en Lucius Marcius és el primer gegant de barri de l’època democràtica de Mataró (després vindran la Laia Sigil·lata, en Pare Biscúter modelat pel mateix José Fernández, l’Escorxador, el Paler, etc.).

La figura s’estrena el dia 26 de juliol, per Les Santes, en un acte pels voltants del barri, en què està acompanyat per la Família Robafaves, els Nans i la Momerota. Dos dies més tard, participa, també, en la primera concentració de gegants mataronins de Les Santes. Aquests primers anys de vida són d’una gran intensitat: participa, a més de les festes del barri, a les de Cerdanyola, les de Pla d’en Boet, etc. Quan no ha de sortir, el gegant s’està a la ja esmentada, casa pairal de les Esmandies.

Cap a finals de 1981, el gegant deixa de sortir i, de mica en mica, s’apleguen piles i piles d’objectes al seu voltant, fins que queda pràcticament enterrat. En aquest temps, les Esmandies es converteix en un edifici del tot desprotegit, per on passa tota mena de gent, i ben aviat es comença a deteriorar, fins que se n’arriba a fer malbé tot el mobiliari i, malauradament, el gegant no se salva d’aquesta destrossa.

Després d’aquesta desaparició, el barri de Peramàs resta sense gegant ben bé dues dècades, fins que, un cop recuperat l’edifici de Les Esmandies, la nova associació de veïns, presidida per en Pep Sivilla, decideix recuperar, també, la seva figura antiga i carismàtica; decisió que es fa realitat el 17 de juny de l’any 2001, quan el nou Lucius Marcius torna a aparèixer en una cercavila sonada, en la qual participen la Família Robafaves i un munt de gegants mataronins.

Aquesta vegada, s’encarrega la seva construcció a l’artista Antoni Pruna, que li fa la testa i els braços. Després, va a parar a mans de Sergio Laniado, que el pinta, el maquilla i li fa l’estructura d’alumini. La vestimenta, lleugerament diferent a la d’en Lucius Marcius de 1979, s’ha estudiat amb cura, per tal que s’escaigui a la que duria un gegant amb la categoria d’aquest personatge en aquella època llunyana de l’Iluro romana.

Des de la seva nova aparició a la ciutat, en Lucius Marcius és un dels gegants més actius, i cada any està present a gairebé totes les festes dels barris de Mataró, com també a nombroses festes d’escoles i sortides fora de la ciutat.

Les Esmandies
(resum de l’escrit d’Enric Subifià i Col titulat: Les Esmandies, Un Casal i una Familia)

El mas que popularment es coneix com les Esmandies, situada entre els carrers de la ronda O'Donnell i de Marià Andreu, és un casal de mitjan segle XVIII que va fer construir el comerciant mataroní Josep Esmandia i Milans. Actualment és de propietat municipal, i alberga els serveis de l'Associació de Veïns de Peramàs-Esmandies i d'entitats de Mataró i comarca.

Exteriorment, es veu molt bé la categoria del casal, amb totes les obertures exteriors de pedra picada i de dimensions molt considerables. La part que conserva més palpable l'estructura del segle XVIII és la planta baixa, amb una bonica entrada amb volta catalana de rajola i un magnífic celler en un immens cós posterior, de prop de 25 metres de llargària, que actualment està dividit en tres estances, també cobert amb volta catalana de rajola. En l'espai central del celler hi ha una impressionant font, de bonica pedra picada, que es valia d'una petita part de la gran quantitat d'aigua que arribava a la finca de d’una mina, i que omplia el safareig i regava les seves terres. Aquesta mina que portava aigua a la torre havia començat el seu camí el 1720 quan Josep Berenguer, propietari en aquell moment de les terres, va iniciar els treballs per buscar l'aigua i conduir-la mitjançant una mina fins a la superfície.

El lloc a on es va edificar l’edifici, configurava uns terrenys que fins al 1840 estaven situats a cavall d'Argentona i de Mataró, a la zones coneguda pels Morets i per Campdomà. Les terres van ser comprades al llarg de tres generacions per la nissaga Esmandia. A mitjan del segle XVII, Miquel Esmandia va iniciar les compres dels primers terrenys, el seu fill, Miquel Esmandia i Hospital, va continuar adquirint terres del sector i, finalment el seu net, Josep Esmandia i Milans, va aconseguir les terres que faltaven i, una vegada amb tots els terrenys del sector, va fer construir la torre cap mitjans del segle XVIII. Les obres, les va realitzar el mestre constructor Gaspar Collet.

El mas, desprès de passa via herència, durant més de 100 anys, per varies generacions dels descendents de Josep Esmandia, va ser venut, l’any 1866, a Joaquim Asensio i Andreu, que novament el passaria en herència per varies generacions dels seus descendents fins arribar a l’últim d’ells, Antoni Maria Andreu i Marfà que va rebre la propietat a l’any 1973.

A partir dels anys 70, la pressió immobiliària a Mataró i, en concret, al barri de Peramàs, amenaçava perillosament la supervivència del casal, més es va demanar llicència d'obres per a construir un bloc de pisos i va ser concedida. El 1975 Òmnium Cultural va demanar al Consistori que salvés la masia i, poc després, l'associació de veïns del barri va recollir moltes signatures en el mateix sentit. Tot i així, l'octubre de 1976, es va començar la tala dels arbres dels jardins, provocant que el moviment veïnal s’organitzés i es mobilitzés per tal de salvar el què era un edifici icònic de la ciutat. Es va fer una gran manifestació fins a l'Ajuntament i, fins i tot, molts veïns, amics, familiars i coneguts es van passar una nit, fent guàrdies davant les màquines excavadores per impedir que aquestes enderroquessin l’edifici. Tota aquesta gent van lluitar per la zona per aconseguir salvar les Esmandies i ho van aconseguir.

El Pla General de 1977 va incloure les Esmandies i els seus jardins com a zona verda, impedint que s'edifiqués, i alhora el consistori va iniciar la incoació d'un expedient per declarar les Esmandies com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'octubre de 1980 el consistori acordava la compra de les Esmandies i els seus jardins i el dimecres 29 d'octubre de 1980, el mas passava a ser propietat de l’Ajuntament de Mataró.

La Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró

Des de la seva creació, l’any 2013, el Casal de les Esmadies cedeix bona part de l’edifici i el seu pati, el mes de juliol, per la realització de la Mostra de Gegants i Cultura Popular, on més de 200 figures ocupen ben bé totes les sales de la masia.

La Mostra de Gegants i Cultura Popular de Mataró pretén ser una apropament del patrimoni festiu a la ciutadania, i en particular als més petits. Es divideix bàsicament en tres àmbits: l’exposició de figures, els tallers i activitats tradicionals i populars, i les visites guiades per a casals i altres entitats. La seva durada és entre deu i quinze dies, coincidint amb les dates prèvies a Les Santes.

El pilar més important de la Mostra és l’exposició de les figures. La missió principal és aconseguir reunir en una exposició la quasi totalitat de figures mataronines per tal de fer gaudir a la ciutadania d’un patrimoni valuós i moltes vegades imperceptible i infravalorat, com són tots els seus gegants. Aquestes figures són mostrades amb total dignitat ocupant gairebé totes les sales de Les Esmandies. Allà, els nens i no tan nens, poden gaudir sense presses de totes aquestes peces tal com ho poden fer amb les figures institucionals de la ciutat exposades a l’Ajuntament durant Les Santes.

La idea inicial, sorgida de Toni Braza i Coral Mas (creadors de la Web dels Gegants de Mataró) consistia en què tots els gegants mataronins poguessin ser visitats en un mateix espai durant un període de temps. Aquesta idea va sorgir cap a l’any 2006, pensant en un acte similar que es feia a Barcelona durant les festes de la Mercè, on la gent podia visitar bona part dels gegants dels barris barcelonins d’una forma pausada i tranquil·la.

Després de molts anys madurant la idea, l’any 2013 es va presentar el projecte a l’AVV de Peramàs-Esmandies. Bàsicament es demanava poder fer ús del vestíbul (a la planta baixa de l’edifici) per poder exhibir-hi només uns quants gegants durant Les Santes. L’entitat, no va dubtar en deixar l’espai, posar recursos i el seu nom com a entitat organitzadora de l’acte. Un dels membres de la junta de l’associació en aquell moment, Llorenç Chércoles, es va involucrar molt activament en l’acte fent tot tipus de gestions perquè la Mostra es pogués realitzar. Es pot dir que ell, juntament amb Toni Braza i Coral Mas, van ser els membres fundadors del projecte de la Mostra.

En aquella primera exposició, sense massa publicitat ni pretensions, només es volia comprovar si l’acte posat a la pràctica era viable, suficientment atractiu i, ja mirant cap el futur, avançar-se, a possibles problemes que es poguessin trobar en una mostra formada per quasi dos centenars de figures. Només es van ajuntar els gegants dels barris i carrers de Mataró (amb alguna excepcions), és per això que es va anomenar Mostra de Gegants de Barri de Mataró.

Els gegants participants en aquella primera Mostra van ser: La Palaueta del Palau, en Lucius Marcius de Peramàs-Esmandies, la Laia Sigil·lata de Pla d’en Boet, el Ferm de l’Havana, en Guardavinyes i la Raïmeta de Cirera, en Mossèn Biscúter de Cerdanyola, la Norilca, el Senyor Queco i en Zig-Zag de Via Europa, en Pasqual de l’Escorxador, el Pare Echarri i l’Executiu de la Llàntia, en Bru i en Brunet del carrer de Sant Bru, el Sol i la Lluna del carrer de Sant Joan, en Xanet-Xaneta i l’Ona de l’escola Anxaneta, l’Avi Jepet del Geriàtric Cerdanyola i en Víctor de la Colla Xamarca.

L’any 2014, vista la bona acceptació de l’any anterior, la Mostra s’amplia a la resta de figures de la ciutat; és per aquest motiu, que es proposa a l’AVV de Peramàs-Esmandies poder disposar de més espai. Aquest finalment quadruplicaria l’espai original. L’AVV també es fa càrrec de pagar el transport d’algunes figures.

En aquesta Mostra ja es van reunir quasi la totalitat de gegants de Mataró, més de 100, i també van participar altres figures (capgrossos, nans, dracs, cavallets, etc...) i vestuari dels diferents grups o comparses que formen part de la cultura popular de Mataró.

També s’aprofità el pati de Les Esmandies per complementar la Mostra amb tot un munt d’activitats de caire informal per tal que totes les colles, entitats i col·lectius vinculats al món de la cultura tradicional i popular es poguessin donar a conèixer, fer assajos, realitzar actuacions, tallers... Alguns dels gegants, de tant en tant, també sortien a ballar.

Les entitats o grups que es sumen a les activitats del pati de Les Esmandies durant la Mostra 2014 van ser: Els Dimecres Flabiol, Els Garrofers, Colla del Mossèn Biscúter, Ball de Diables de Mataró, Biblioteques de Mataró, Colla del Godrac, Ball de Diables Atabalats de Cerdanyola, Entitat Folklòrica Catalana, Colla Gegantera d’Iluro, Colla de Músics d’en Ton, Colla de Músics d’en Mia, Colla Castellera Capgrossos de Mataró, Colla dels Gegants de Via Europa, Colla Xamarca, La Vella Verda, Fundació Joan Petit, Fem Santes, Buc de Llibres, Els del Barret de Palla, La Cultural, El Paraigua, etc...

Als matins, també s’inicia un conjunt de visites guiades a càrrec de monitors i persones coneixedores del món geganter, que expliquen les històries i anècdotes de les figures que es troben exposades i també realitzen, aprofitant el pati, tallers complementaris relacionats amb els gegants, tot adaptat als diferents col·lectius i grups d’edat.

Finalment la Mostra tanca amb unes 5.000 visites, havent multiplicat per 10 les obtingudes l’any 2013.

En la tercera edició el nom canvia per l’actual, incorporant les paraules Cultura Popular ja que la presència de vestuari i de figures que no són pròpiament gegants és important: Ball de Diables de Mataró, Ball de Diables Atabalats de Cerdanyola, Colla Castellera Capgrossos de Mataró, Colles Sardanistes Repuntejant, Follets i Bruixes del carrer de Sant Joan, Ball de Gitanes, etc...

L’any 2013 també neix la Comissió Mostra de Gegants (CMG), formada per tots els membres que col·laboren en la realització de l’acte, així com membres de les juntes de l’AVV Peramàs-Esmandies i de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró.

La Comissió Mostra de Gegants es forma doncs, com un grup de treball per la realització de la Mostra. És una comissió oberta a tothom; qualsevol persona en pot formar part, assistir a les seves reunions per aportar idees, crítiques o treballar per fer realitat la Mostra. Per aquesta comissió, a part dels les tres persones que van tirar endavant el projecte inicial al 2013, Toni Braza, Coral Mas i Llorenç Chércoles, amb passat un munt de persones vinculades amb l’ambit festiu i popular de Mataró: Dídac Nierga, Sergi Galocha, Marisa Far, Mariona Batlle, Carles Rigat, Pau Gonzàlez, Jan Portet, Carme Nadal, Joan Miquel Labrador, Oscar Exposito, Alex Rojas, Víctor Rodríguez, Xavi Rigat, Oscar Gigantó, Enric Clar, Eva Merchán, Josep Maria de Ramon, Teresa Deví, Jaume Tomé, Montse Chércoles, Eudald Serra, Ricard Chércoles, Pep Llaudé, etc.

PEP SIVILLA - només serem si lliures pensem

Periodista, mestre, activista, músic, polític i home de fermes conviccions, Pep Sivilla i Bosch va ser una d’aquelles persones que deixa empremta per allà on passa degut a un esperit idealista i sempre combatiu per a fer un món amb valors i on el més important fos les persones.

Va estudiar periodisme però sempre va exercir de mestre, educant diferents generacions mataronines, primer a l’escola Germanes Bertomeu (a Rocafonda) i desprès, l’any 2007, a l’escola Joan Coromines (al Casc Antic) on va ser un dels seus fundadors, primer director i ideòlegs del seu model educatiu.

Juntament amb la seva tasca a l’ensenyament, Sivilla també es va significar durant bona part de la seva vida en la militància i lideratge de projectes socials, culturals i polítics, sempre en lluita pels drets i la cohesió social.

Vinculat als moviments veïnals, va ser un dels fundadors i primer president, l’any 1991, de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM). L’any 1997 va entrar a formar part de la Junta de l’AVV Peramàs-Esmandies i, l’any 2000, va agafar-ne les regnes com a president, càrrec que va ocupar durant vuit anys, i que va marcar una etapa de consolidació de tot tipus de projectes com ara, reafirmant Les Esmandies com a casal de barri o fomentar l'expropiació de Can Civit i la reurbanització d’aquest espai.

Pep Sivilla també tenia força inquietuds artístiques i havia protagonitzat des d'exposicions de dibuixos i pintures a realitzar concerts de música en solitari. També ha deixat empremta en el món geganter; sent mestre de l’escola Germanes Bertomeu, va tenir la iniciativa de reviure dos antics gegants del COPP i reconvertir-los en els gegants de l’escola amb els noms de Tomeu i de Tomeua. Posteriorment va ser un dels impolsors de la creació de l’actual gegant de l’escola, en Berto. També, sota el seu mandat a Esmandies, es va recuperar la figura de l’antic gegant del barri de Peramàs, en Lucius Marcius, i també va ser uns dels precursors d’acollir la Norilca en una de les dependències de les Esmandies mentre aquesta figura no tingués un lloc apropiat a Via Europa.

Un cop deixada enrere la seva etapa a Les Esmandies, Sivilla va continuar la seva tasca social involucrant-se en tot tipus de lluites; des de la dels indignats del 15M a les lluites contra les retallades, per una sanitat pública o per l’educació.

Els darrers temps de la seva vida va liderat diferents iniciatives a favor de l'acollida de refugiats a més d'haver estat una temporada a Grècia, en primera línia de foc, ajudant als migrants que arribaven a les seves costes.

El 6 de juliol de 2018 en Pep Sivilla, als seus 65 anys, ens va deixar.

Pocs mesos després, el 23 de desembre de 2018, al local de l’antiga sucursal de Bankia, a la Ronda Francesc Macià, es va presentar públicament el projecte de l’Ateneu Popular amb el nom de Pep Sivilla.

L’any 2021, l'AVV Peramàs-Esmandies va recollir un miler de signatures per tota la ciutat, per tal de demanar a l'Ajuntament que es posés el nom de Pep Sivilla a la placeta que ocupava l'edifici de Can Civit, a la ronda O'Donnell, com la millor manera d'homenatjar el mestre i activista social mataroní i principal impulsor per la reurbanització d’aquest espai. La Comissió del Nomenclàtor, però, va decidir un altre nom per la placeta, decisió que va motivar un fort desacord al veïnal.

Escrit de Pep Mayolas en memoria de Pep Sivilla

Malaurat dia aquell a qui el repòs etern arriba,
qui marxa en un camí sense retorn.
Pertany en el record, tanta paraula escrita:
ara la foscor malmet i ara d'ella et priva

Absurda motxilla que d'anys aplega
un munt d'anècdotes i grans propostes;
dirigint al teu lliure albir, protegint sempre el més fràgil,
és llegat en el teu senderi,
malaguanyats i orfes.

Pep , Joglar incomprès
la teva guitarra , amant irrenunciable;
d'altaveu subversiu, crític , d'audaç valentia.
ni pocs prejudicis, ni mots innecessaris;
lliure pensador, visceral i profusament involucrat
-Com si no! Un Joglar de qui la vida "justa" n'és apassionat

Cortit en mil combats, a voltes inabastables;
ulls fixats de tanta injusticia;
molins de vent, trompant en ta lluita:
mig enfurismat, decidit i convençut .
Creença fidel i altruista

Records de tu que gratifiquen ,
Intrèpides circumstàncies , d'accions contínues .
El teu projecte mancat de dogmes clàssics i tòpics
Lluny de remotes conviccions, i aquest, el teu gran somni
-L'escola Joan Coromines

Un gran projecte comú, camí difícil, prou responsable,
molt il·lús d'inici i amb una gran força,
defensar un projecte insòlit:
transmetre valors, per alguns formidable,
i extravagant per d'altres.

Tot es comprèn, tot és respectable,
menys el dolor afligit, destí revestit d'entrebancs soferts.
Esculpit, però, de fermes conviccions;
un bastió alçat per l'orgull i dignitat de mantenir-se drets.

Molts adjectius et qualifiquen, favorables i adversos.
Convergir en part el teu camí agraeixo,
en nom propi; seré agosarat i diré- en molts d'altres-.
La teva deixa en l'ensenyament i
les teves idees revolucionàries.

Una gran tristor, avui, s'aferrissa
D'una força incomprensible:
Confusió, ràbia, dolor i plany,
Pena duc, avui delego el meu somriure.

Som Una Gran Pinya
El seu nucli, el teu penúltim projecte;
cuejant amb força mentre el teu record no conclogui .
En la teva capvesprada, El teu gran Epitafi
"només serem si lliures pensem"