www.gegantsmataro.cat

Nom: Guardavinyes
Alçada: 3,55m
Entitat: Barri de Cirera
Colla: Colla Gegantera d'en Guardavinyes
Barri: Cirera

Constructor: Marçal Casanovas i Vives

Any: 5 de setembre de 1998

Padrins: Robafaves
Padrins: La Geganta

Fillols: Món Machado

En Guardavinyes, el gegant de Cirera, armat amb una escopeta representa el personatge que vigilava les antigues vinyes i horts que hi havia a la zona, recordant així, la tradició agrícola que existia ben bé a tot l’extraradi de Mataró.

Aquests guardes eren les autoritats encarregades de vigilar i guardar les finques de la contrada i vetllaven per la defensa dels recursos que se n'obtenen d’aquestes, com ara fusta, tòfones, caça, vinyes,... o faves.

La llegenda diu que en Guardavinyes va ser l’autoritat que va obligar els geganters de Mataró a fer ballar en Robafaves (tot carregat de faves), per fer gaudir la mainada que l’esperava a l’entrada de la ciutat; la resta de la historia ja és ben coneguda.

La idea de fer un gegant al barri de Cirera sorgeix d’en Jordi Casanovas i altres veïns amb ganes d’organitzar activitats i passejar el nom del seu barri arreu de la ciutat i de tot Catalunya. L’associació de veïns va organitza un concurs i, d’entre tots els dibuixos, es va triar la d’un agent forestal o guardabosc, per la seva relació amb el passat agrícola del extraradi de la ciutat.

El construeix, de manera artesanal, Marçal Casanovas i Vives, veí del barri i un dels membres precursors de l’iniciativa. En Marçal és escultor de figures de pessebre i és una persona molt reconeguda en aquest àmbit, tot i que en Guardavinyes serà el seu primer gegant, desprès vindrien d’altres com l’Iris en Garrofa, en Món Machado, etc...

El gegant s’estrena finalment durant les festes de Cirera, al principi del setembre de 1998, amb la Família Robafaves com a padrins i en presencia de nombrosos gegants de Mataró.

Encara que a Mataró ja existien molts gegants, cal esmentar la vital importància de la creació d’en Guardavinyes com a gegant de barri, ja que, tot i que uns quants anys enrere era fàcil trobar-ne per altres zones de la ciutat, als anys 90 no n’hi quedaven ben bé cap (amb l’accepció d’en Mossèn Biscúter i d’en Pasqual). L’aparició d’en Guardavinyes en representació de Cirera és cabdal per a la recuperació d’aquesta tradició i, a partir de la seva presentació el 1998, de manera lenta però constant, els gegants de barri tornen a aparèixer i a ocupar un paper clau a les seves festes: es va recuperant gegants perduts (en Lucius Marcius o la Laia Sigil·lata), crear-ne de nous (la Palaueta, el Ferm o el Pare Echarri) o vincular-ne uns de ja existents (la Norilca, el Senyor Queco o l’Executiu).

El barri de Cirera

Els primers veïns de Cirera, la gran majoria immigrants provinent del sud de la península, s’hi van instal·lar als anys 50. Sobre una orografia molt complicada i de fortes pendents, van ser molts els que es van construir les seves llars amb les seves pròpies mans. El barri va créixer ràpidament però de manera molt desordena i quasi aïllada del centre de la ciutat amb tres camins comptats que el comunicava amb ella. Degut a això, durant dècades el barri va ser, gairebé, un món a part, molt desconnectat geogràfica i mentalment de Mataró. Uns dels seus camins més directes, però no el més fàcil, era el torrent de la Pólvora; el seu voltant era una barreja salvatge d’horts, canyes i solars sense llei ni ordre, per on endinsar-s’hi, era una autèntica odissea.

Cirera també ha estat històricament un exemple de participació social per aconseguir la millora de vida dels seus veïns. Al final dels anys 50, en plena dictadura franquista, una mobilització, sense precedents a l'època, va aconseguir la construcció d’una escola bressol, que es convertiria en el "Centre Social de Cirera", el pulmó de moltes activitats educatives i socials. La precursora de l'actual associació de veïns va néixer, l’any 1975, amb el nom de l'Associació de Veïns "La Muntanya" i va aglutinar les principals lluites dels anys 70 i 80 amb mobilitzacions per la millora de serveis bàsics: subministrament d'aigua potable, recollida d'escombraries, creació d'un dispensari per a necessitats sanitàries urgents, etc...

Actualment, Cirera, i el barri veí de la Llàntia, estan ben recosits al conjunt de la ciutat, fruit d’una complexa operació urbanística d’expansió que va acabar amb l’aïllament d’aquests i d’altres barris. Però encara queda alguna rèmora d’aquells temps complicats i difícils com, per exemple, la curiosa expressió “baixem a Mataró” que encara fan servir molts veïns quan van (o baixen) al centre de la ciutat.