www.gegantsmataro.cat

Nom: El Paler
Alçada: 3,60 m
Parella: Maria de Mata
Entitat: Ermita de Sant Simó
Colla: Colla Gegantera de Sant Simó
Barri: Sant Simó

Constructor: Josep Cardona (Nona)

Any: 26 d'octubre de 1985

Padrins: Rovelló (Gegant de Dosrius)
Padrins: Pimpinella (Geganta de Dosrius)

Fillols: Xanet-Xaneta

< Veure El Paler posterior >

El Paler és un dels gegant històrics de Mataró. Representa un pescador amb un posat seriós i tancat, d'aspecte una mica deixat, bast i poc delicat, portant sempre entre les mans el seu gran pal d'avarar.

El seu nom és un homenatge a les persones encarregades de netejar les barques i avarar-les per la sorra quan havien de sortir a pescar a la mar. De fet, el Paler porta a les mans un gran pal que els pescadors utilitzaven per avarar les barques, un ofici antic que els membres de la Comissió de Festes de Sant Simó van voler immortalitzar en la figura del seu gegant.

La seva dona és la Maria de Mata, una pagesa del veïnat, d'aspecte alegre i obert que contrasta amb la del seu marit, molt més seriós i tancat.

El Paler i la Maria de Mata són els gegants de l’Ermita de Sant Simó i la seva història es remunta a la meitat del l'any 1985. A aquesta zona de la ciutat, ja es tenia vocació gegantera prèvia, atès que, a finals dels any setanta, a l’ermita de Sant Simó s’hi havia guardat una parella de gegants i, des de 1981, també s’hi guardava l’històric Rebentaxarxes.

En Rebentaxarxes participava, en els primers anys dels vuitanta, a les festes de Sant Simó, però, tot i que també es guardava a l’ermita, no formava part de la Parròquia, sinó que era propietat de l’esplai Buff. El 1984 l’esplai deixa d’utilitzar els locals de l’ermita i els seus membres també se’n porten el seu gegant. Poc temps desprès, la Comissió de Festes de Sant Simó, acostumada a tenir presència de gegants a les seves festes, decideixen de crear-ne un de propi.

La testa del gegant es tria d’entre les que hi havia exposades al taller del ninotaire Josep Cardona, Nona, i, a partir d’aquesta, el mateix Nona acaba de construir el gegant. El Paler és bateja, finalment, el dia 26 d’octubre de l’any 1985, durant les festes de Sant Simó.

Al cap d’uns anys, la colla gegantera, que s’havia format al voltant del Paler, va pensar a fer-li una parella. En aquest cas, seria una pagesa, en honor dels pagesos del veïnat de Mata, els quals també són feligresos de l’ermita. Cal recordar que la situació geogràfica de Sant Simó, propera al mar i a la zona agrícola de les Cinc Sénies, ha fet d'aquest barri una zona típica de pagesos i pescadors.

La Maria de Mata és construeix durant 1987, també per en Josep Cardona, que, en aquest cas, en fa el cap a partir d’una fotografia d’una dona del veïnat. El 24 d’octubre d’aquell mateix any, la nova geganta s’estrena i es bateja davant de l’ermita, en motiu de les Festes de Sant Simó, i és apadrinada pels gegants vells de Dosrius. Poca estona desprès es casa amb el Paler, de manera que, gairebé podem dir que aquesta geganta ja neix casada.

La parella de gegants de Sant Simó es torna molt popular i, en poc temps, visita nombrosos pobles d’arreu de Catalunya. Al principi dels any noranta, els gegants són restaurats per Raquel Ruiz Boix al Taller de la Khel situat al camí Ral; el Paler, l’any 1993, i, la Maria de Mata, l’any següent.

Un cop entrat en el nou segle XXI, els gegants comencen a deteriorar-se molt i, a causa del seu elevat pes, s’opta per fer-ne unes rèpliques en lloc de tornar-los a restaurar. Així que, cap a la meitat de 2006, el vell Paler deixa pas a una rèplica seva construïda per Jordi Grau, del taller El Drac Petit, de Terrassa, i vestit per la mataronina Gemma Malé. Finalment, el nou Paler es presenta i bateja el 23 de juliol de 2006, a l’ermita de Sant Simó, en presència de la seva dona, la Maria de Mata, i en Mossèn Biscúter.

Dos anys més tard, el 2008, li toca el torn a la Maria de Mata. La seva rèplica també la construeix Jordi Grau i confecciona el vestit Gemma Malé. La nova Maria de Mata és presentada i batejada el 25 d’octubre de 2008, durant les festes de Sant Simó, al pati de l’ermita, en presencia del seu marit, Paler, i els seus padrins, els gegants de Dosrius, entre d’altres gegants.

En Silvestre i la Simoneta

L’ermita de Sant Simó també compta amb dos capgrossos, que Nona va regalar el mateix any que s’estrena la Maria de Mata, el 1987. En un principi, totes dues figures representaven dones, però a la meitat de l’any 2010 es remodelen i una es converteix en un home. Cal dir que, malgrat aquestes dues figures són unes peces molt antigues, no es van poder veure fora de l’entorn de Sant Simó fins aquest 2010, en què participen a la Cercavila de Gegantons, Capgrossos i Bestiari Infantil de la Via Europa. A l’octubre d’aquest any, durant les festes de Sant Simó, es bategen amb els noms de Silvestre, un llegendari mariner de Mataró; i Simoneta, en referència al Sant que dona nom de l’ermita.

L’Ermita de Sant Simó

L'Ermita de Sant Simó és una petita església d'una sola nau d'antiga tradició marinera situada a l'extrem est del Camí Ral, al barri de l'Havana. És al peu de l'antic camí ral i confrontant amb la riera de Sant Simó, que baixa del veïnat de Valldeix. Aquesta ermita marinera és encara avui dia una de les de més renom en tot el litoral català pel que fa a llocs de devoció entre la gent de mar.

Mn. Josep Colomer, en el seu minuciós estudi sobre la història de l'ermita, comenta que és l'any 1429 quan per primera vegada se cita aquest topònim referit a un lloc de culte. En tot cas no serà fins a 1553 quan una primitiva ermita hi serà bastida. Més tard, a partir de 1611, es realitzen obres més importants, les quals conformen el temple que avui dia podem contemplar.

Abans de 1936 l'ermita de Sant Simó havia conservat tota la seva imatgeria original, així com objectes i documents que donaven fe de tota classe d'activitat marinera al llarg dels segles. La façana va ser restaurada el 1951 i decorada amb uns esgrafiats de Francesc Serra que representen un pescador i la seva família.

Una col·lecció d'exvots aportaven informació sobre la intervenció del sant en empreses marineres, naufragis o, fins i tot, en activitats corsàries, com la que protagonitzà, l'any 1691, Pere Silvestre, patró de l'embarcació "Sant Cristòfor" contra unes galeres de pirates berberescos a les ordres de Suliman Anaut, just davant Mataró. Aquest fet d'armes quedà recollit en un exvot esculpit a la llinda de la sagristia de l'ermita de Sant Simó, el que resta un document excepcional de l'època.

Segons explica la llegenda: Un mercader de Mataró anomenat Pere Silvestre tenia un vaixell tipus “Coca” va ser assaltat per dos vaixells de pirates. Es va encomanar a Sant Simó i va vèncer als pirates. En agraïment va portar a l’ermita una maqueta del seu vaixell.

La Coca de Mataró

No podem deixar de consignar que de Sant Simó procedeix l'exvot que es conserva en el Maritiem Museum Prins Hendrik, de Rotterdam (Holanda), conegut com la "Coca de Mataró”, un prototip inèdit d'una embarcació de tres cobertes que es pot datar a l'entorn de l'any 1450. La Coca desaparegué de l'ermita possiblement a principis del segle XX i aquest és un episodi històric que segueix encara essent un misteri.

La Coca de Mataró és un exvot mariner considerat dels més antics d'Europa i construït al segle XV (al voltant de 1450). Aquest tipus de vaixell es va desenvolupar al X i se sap que es va usar àmpliament del segle XII al segle XIV. Representa una nau de comerç medieval que s'identifica amb la coca del mar del Nord.

La teoria més estesa és que originàriament es trobava a l'ermita de Sant Simó, on es va guardar fins al 1920, quan aparegué al mercat d'antiguitats de Munic. El 1929, va ser subhastada als Estats Units i la va adquirir un antiquari alemany que la va fer arribar a les mans d'un conegut milionari neerlandès que, finalment, la va deixar en dipòsit al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam, on es conserva actualment.

Tenia el timó de codast, i se la considera d'influència atlàntica, ja que és molt semblant a les coques que s'utilitzaven per al transport de mercaderies i tropes principalment per part d'anglesos i normands, des del segle XII fins a principis del XIV.

Aquesta embarcació incloïa una tripulació de cent a cent cinquanta mariners. L'aparell era rodó i es calcula que tenia un sol arbre. Tenia una sola coberta principal amb dues més de secundàries als dos castells (a proa i a popa). Al cim de l'arbre major hi havia la gàbia per al vigia.

Quan es compara el seu mètode de construcció amb el de l'estudi dels plànols de la famosa caravel·la Santa Maria, destaca que només es diferencien per les proporcions. Els sistemes de construcció emprats pels mestres d'aixa són idèntics en ambdós vaixells, és a dir, que es pot veure perfectament el pas de la coca a la caravel·la.

Tanmateix, Robert Gardiner en el seu llibre Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship 1000-1650 (Conway's History of the Ship), dóna una referència molt interessant sobre una caravel·la de nom Santa Maria de 135 tones registrada a Barcelona en un viatge a Barbaria el 1455. El propi Cristòfol Colom descriu la Santa Maria, al seu diari de bord, no com a caravel·la sinó com a "Nao". Els altres dos vaixells sí que els descriu específicament com a caravel·les. Això fa pensar que ben segur la "Santa Maria" era una petita coca.

La Festa de Sant Simó

La festa de Sant Simó, el 28 d'octubre, ha estat des de sempre molt celebrada a Mataró i és encara una de les més populars i més arrelades a les tradicions locals.

Pels mataronins ha estat un costum molt arrelat anar a Sant Simó per la seva diada, on s'instal·laven parades de llaminadures per la quitxalla i de sabres fets de pa, sense faltar-hi les castanyes. Era el moment de l'any en què més transitats es veien alguns carrers com les Baixades de les Espenyes i de les Figueretes o el Rierot, vies que anaven al camí ral que portava a Sant Simó.

En aquests darrers anys aquesta activitat festiva s'ha revitalitzat gràcies a la Comissió Cultural Recreativa de l'Ermita de Sant Simó. Normalment la festa dura uns 3 o 4 dies, en funció de com cau el 28 d'octubre en el calendari. Durant aquests dies de celebració, es fan desfilades de gegants, activitats per als infants, sardanes, romeries marítimes, havaneres, castellers, concerts o el típic ball de pescadors ballat exclusivament el dia 28 davant l’ermita.

El dia 28 d'octubre també és típic anar a comprar el sabre a l'ermita de Sant Simó. El voltant de l'ermita hi ha parades on venen únicament aquesta peça de rebosteria. Tot i així, el dia 28 d’octubre ben bé totes les pastisseries de Mataró venen sabres de Sant Simó.

El Sabre de Sant Simó

El sabre de Sant Simó és un tortell en forma de sabre, tradicional de la ciutat de Mataró. Es comercialitza exclusivament el dia de Sant Simó i ha esdevingut l'especialitat pastissera més típica de la ciutat.

La idea del sabre va sorgir fa uns 300 anys, des de la confraria de pastissers de Mataró del moment, els quals van decidir de fer un tortell en forma de sabre que simbolitzes la lluita entre pirates i mariners.