www.gegantsmataro.cat

Nom: Laia Sigil·lata
Entitat: Barri de Pla d'en Boet
Colla: Colla Gegantera de Pla d'en Boet
Barri: Pla d'en Boet

Constructor: Néfer Rovira

Any: 1980

< Veure Laia Sigil·lata posterior >

La Laia Sigil·lata és la geganta del barri del Pla d’en Boet. Tot i que el seu origen es remunta a l’any 1980, sent la tercera geganta de barri d’una Mataró democràtica, la seva vida no ha estat contínua i la seva personalitat tampoc. La primera Laia Sigil·lata, d’una mida enorme, tenia tots els trets típics d’una jove pubilla catalana mentre que la segona Laia Sigil·lata representa una dona ibera, ornamentada amb unes joies vistoses i uns complements que fan referència al seu origen laietà.

Els veïns de Pla d’en Boet, l’any 1980 van organitzar la primera gran festa popular del barri, coneguda com Les Festes de la Primavera, i, entre els actes, hi havia una gran cercavila de gegants. Un dels gegants que hi assisteix és el primer prohom de l’antiga Iluro: en Lucius Marcius, representant del barri veí Peramàs-Esmandies.

Els veïns, contents de l’èxit d’aquesta cercavila, es proposen, també, de ser representats per un personatge propi (en aquest cas, anònim), però simbòlic de la història del barri. És per aquest motiu que l’associació de veïns no triga a encarregar la construcció d’una geganta a Néfer Rovira, qui, juntament amb Francesc Calpe i Ramona Marquet, que li’n va confeccionar el vestit, duen a terme el projecte. La Laia Sigil·lata s’estrena l’any 1980 i representa una distingida pubilla catalana. El nom i el cognom triat fan referència al passat històric del barri i als seus antics habitants: primer, els laietans i, després, els romans.

Fem una mica d’història: cal dir que un dels nuclis ibèrics que, cap al final del segle II o al començament del segle I abans de Crist, s’expandeix i es converteix en una pròspera ciutat romana és Iluro. En l’actual barri del Pla d’en Boet, hi trobem la vil·la de Torre Llauder, que formava part d’aquesta ciutat i on, actualment, s’hi troben uns importants jaciments arqueològics.

El nom de Laia prové dels antics pobladors ibers situats a la zona que actualment s’estén entre el riu Llobregat i la Tordera, els laietans; i el cognom, Sigil·lata, fa referència als fragments de ceràmica romana de la qual n’hi devia haver moltes mostres a la zona de l’actual vil·la Torre Llauder.

Poc després del seu naixement, la geganta dorm en uns barracons de la mateixa associació de veïns, però, més endavant, la desen a la coneguda empresa de tints Tintex, actualment desapareguda. Malauradament, cap a la segona meitat dels anys vuitanta, la geganta deixa de sortir i, amb el temps, se’n perd la pista definitivament. La Laia Sigil·lata, per tant, té poc temps d’activitat –dos o tres anys com a molt–, a causa, principalment, del seu pes enorme; però és tal l’impacta que va produir, que al barri es parlava de recuperar-la durant molt de temps, fins que el 2009 s’aconsegueix aquesta fita.

L’encàrrec, aquest cop, el va rebre l’artista Mataroní Sergio Laniado, i la nova Laia no seria una pubilla sinó una geganta ibera ornamentada amb unes joies vistoses i uns complements que fan referència al seu origen laietà: braçalets, arracades, un espectacular collaret i una gerra gran amb unes inscripcions amb els caràcters ibers del seu nom i el seu barri. El vestit el va dissenyar la Patrícia Pachón. La Laia Sigil·lata s’estrena el dissabte 6 de juny de 2009 per les festes del barri, acompanyada, com ja ho va fer la primera Laia feia més de 25 anys, per en Lucius Marcius, a més de tot un seguici de gegants mataronins.

Laia l’Arquera

No és casual que, el 1998, l’artista Josep M. Rovira Brull (pare de Néfer Rovira), faci una escultura immensa, anomenada Laia l’arquera, situada també al barri del Pla d’en Boet. Es tracta d’una escultura monumental, amb 24 metres del terra fins al cap i 34 metres fins a la punta de l’arc i que es considera una de les icones contemporànies de la ciutat.

La Laia representa una dona prehistòrica. Segons Rovira Brull simbolitza “la unió de l'home i la terra�. Terra i natura fèrtil maternal i terrible quan se sent agredida. És la Deessa mare capaç d'engendrar i generar vida i així garantir la pervivència de la tribu.

L'arc fa referència a la deessa grega Artemisa, filla de Zeus i Leto i bessona d'Apol·lo, que era venerada per ser deessa de la caça, dels parts, de la virginitat i protectora de les nenes. En la mitologia romana s’assimila a Diana, protectora de la natura i deessa de la caça.

La Laia apunta el seu arc a Burriac, l'indret on hi havia el poblat ibèric laietà d’Ilturo, origen de Mataró. Amb aquesta acció, es ret homenatge als orígens de la ciutat i uneix simbòlicament Mataró (Iluro) amb Burriac (Ilturo).

Ilturo

Ilturo estava situat al sud del Turó de Burriac, entre el castell i les darreres cases de Cabrera. Era un poblat iber de primer ordre (unes 10 Ha), el més gran dels que es coneixen fins avui a tota l’àrea catalana.

Ilturo estava encerclat per un cinturó de poblats perifèrics més petits que es podrien considerar com de guaita i protecció. Va se la capital política i administrativa del territori dels laietans que abastava les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i els dos Vallesos.

A mitjans de segle II aC, al nucli urbà de l’actual Cabrera, s’hi basteix de nova planta una ciutat romana coneguda amb el mateix nom d’Ilturo, on els alts càrrecs i funcionaris de l’administració romana que hi residien ostentaven l’autoritat i el poder de Roma sobre els laietans.
A començament del segle I aC la població d’Ilturo va anar minvant fruit de la fundació de la ciutat romana d’Iluro (actual Mataró). Els anys 50-40 aC Ilturo tan sols era un petit nucli reduït i, poc desprès, va quedar definitivament despoblat.

Molts segles després, el Castell de Burriac es va construir amb pedres d’aquesta antiga ciutat laietana i, malauradament, es va destruir així una gran part d’ella.

Els ibers

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra. La cultura ibèrica es pot identificar a Catalunya a partir del segle VI aC, quan les poblacions neolítiques de la zona reben la influència dels pobles indoeuropeus i fan un canvi cap a la civilització.

Els ibers vivien normalment en turons, i ho feien no només per motius de defensa, sinó també per la situació; un turó oferia la possibilitat de controlar les plagues de conreu i les rutes de comunicació de la zona.

Els poblats ibers dominaven els terrenys i camins del voltant i estaven envoltats de muralles i torres. Els habitatges es construïen amb parets de fang aixecats sobre unes primeres filades de pedra, sense fonament. La coberta era de branques i fang. En els poblats existien places i eres d'ús comú, així com edificis públics com temples. Existien també forns per al pa o la ceràmica, cisternes d'aigua o les basses per a les escombraries. Això suggeria una organització estructurada i seguint una certa jerarquia social.

Es considera que el seu període de màxima esplendor va ser cap al segle II aC, influenciats fortament pels grecs. Aquest període va acabar amb el procés de romanització, que va culminar cap a l'any 50 dC. En la seva cultura es pot veure la gran influència grega i, també, de la fenícia. De fet, el sistema d'escriptura que van desenvolupar, l'escriptura ibèrica, era descendent directa de la fenícia.

Els laietans

Els laietans van ser el poble iber que habitava la costa i la depressió Prelitoral entre els rius Tordera i Llobregat, en el que avui dia són les comarques del Maresme, Barcelonès, els dos vallesos i el Baix Llobregat.

Entre les seves ciutats en destacaven la gran Ilturo (que va donar origen a Mataró), Baitolo (Badalona), Rubricata, Lauro, Egara (Terrassa), Blandae (Blanes) i Barkeno, aquesta última situada al Pla de Barcelona i predecessora de la Barcino romana.

Els laietans constituïen una societat aristocràtica, guerrera i molt jerarquitzada. Vivien de la cacera, la pesca i l'agricultura, i teixien llana i lli. La seva ceràmica era poc desenvolupada i treballaven reduïdament el bronze i el ferro. Van emetre la seva pròpia moneda amb la llegenda ‘laiesken’ (en alfabet iber), que podríem traduir com ‘moneda dels laietans’

Els seus orígens estaria en les antigues tribus indoeuropees i celtes que van entrar a la península pels Pirineus. Als segles VII i VII aC van rebre molta influencia dels fenicis i, especialment durant el segle III aC, va ser l'enclavament grec emporità el que més va marcar culturalment.

En l’època imperial romana, tota la regió habitada pels laietans es va anomenar Laietània.

Els fenicis

Fenícia era una antiga regió del Pròxim Orient que comprenia les àrees que actualment ocupen Palestina, Israel, Síria i Líban.

El fenicis van ser els grans mercaders de l'antiguitat. La geografia de les seves costes, que propiciava la instal·lació de ports, i la fusta dels seus boscos els brindaven els elements bàsics per a construir vaixells i organitzar companyies de navegació. En certa manera, van aconseguir establir una talassocràcia o "govern dels mars", que els permetia controlar comercialment la Mediterrània.

El seu comerç consistia inicialment en l'intercanvi en forma de bescanvi dels productes elaborats a Fenícia per les mercaderies disponibles en altres llocs (bé altres productes manufacturats, especialment de les civilitzacions més desenvolupades, o bé matèries primeres, com minerals metàl·lics, coure i estany, o metalls preciosos, especialment dels pobles més primitius d'Occident).

Els viatges fenicis van establir nexes perdurables entre la Mediterrània oriental i l'occidental, no sols comercials, també culturals. Prova d'això són les colònies que deixaren a occident, principalment la ciutat de Cartago, la qual en fundaria moltes més, ja desvinculada de les metròpolis a Fenícia, creant l’Imperi Cartaginès que, durant els segles IV i III aC, dominaria el comerç de tota la conca occidental mediterrània.