www.gegantsmataro.cat

Nom: Avi Jepet
Entitat: Centre Geriàtric de Cerdanyola
Barri: Cerdanyola

Constructor: Lluís Domènech i avis i àvies residents del Centre Geriàtric de Cerdanyola

Any: Estrenat el 15 de juny de 2012

L’Avi Jepet és el gegant del Centre Geriàtric de Cerdanyola. És un avi, com els seus companys de residència, però gros i corpulent. De cabell gris i celles poblades també d’aquest color. La seva cara arrodonida és molt afable, amb unes orelles i un nas una mica grans, i una boca, mig somrient, que deixa entre veure les seves dues últimes dents.

Aquesta és una figura de gran singularitat, fins i tot parlant d’una ciutat com Mataró amb més d’un centenar de gegants; L'Avi Jepet és el gegant d’un geriàtric, cosa molt poc habitual, i a més, està construït per la pròpia gent del geriàtric, residents i terapeutes, cosa sorprenent i sense precedents coneguts.

Cap a l’any 2006, un dia els avis, passant canals de televisió sense trobar cap programa del seu grat, van acabar mirant per la finestra com passejava la gent, i al poc temps es van trobar amb una cercavila de gegants. Va ser llavors quan, molt animats, van proposar als talleristes del centre de fer una figura.

El terapeuta Lluís Domènech, encarregat dels tallers ocupacionals del centre, de seguida va dirigir la iniciativa i, juntament amb una de les àvies residents amb molta pràctica fent manualitats, es van posar a fer una figura; una capgrossa, que es batejaria finalment com Marijilda.

Un cop enllestida, es van pensar que li calia un company, i així va néixer, un any més tard, i gràcies de nou als avis encarregats del taller de manualitats del centre, la seva parella, en Robustiano. El dia 4 d’abril de 2007, en Mossèn Biscúter es va presenta a la residència per casar-los.

Lluís Domenech i els avis i avies del taller de manualitats van decidir anar per un repte encara més gran, fer un gegant. Es van engrescar tant en el nou projecte que, en poc temps, ja tenien la testa feta. Un senyor gran de cabells grisos i amb una arracada a l’orella, inspirat en la figura d’un avi molt estimat del centre.

La feina de l’estructura ja va ser més complicada i la seva construcció es va anar allargant anys. El cap per això, va restar així, inacabat, a la sala del geriàtric que dóna al carrer, al costat d’en Robustiano i la Marijilda. Sense nom però conegut col·loquialment, entre d’altres, com a Pinotxo, es va fer molt apreciat per tothom.

Tot i que el projecte va estar aparcat un temps, els avis i àvies del taller ocupacional no paraven mai i, d’entre les moltes coses que feien, una que va ser força sonada va ser l’any 2011, quan van decorar l’aparador d’una pastisseria, prop del geriàtric. El mateix terapeuta, Lluís Domènech, va ser el que es va acostar a la botiga i els va proposar que, els avis i àvies encarregats del taller de manualitats, els decoressin l’aparador pel Nadal.

De mica en mica es va poder acabar l’estructura i confeccionar la roba del gegant i, el 15 de juny de l’any 2012, es va fer la seva presentació pública fora de la residencia, a la Plaça Maria Cristina que és just al davant, amb la presència, com ja ho havia fet anys enrere a la presentació dels dos capgrossos, d’en Mossèn Biscúter. El gegant es va batejar com l’Avi Jepet.