www.gegantsmataro.cat

Nom: L'Executiu
Entitat: Barri de la Llàntia
Colla: Geganters de La Llàntia
Barri: La Llàntia

Constructor: Membres de les Cooperatives

Any: 1979

Padrins: Senyor Queco
Padrins: Norilca

L’Executiu, de cara seriosa, braços llargs i caiguts i amb una corbata vermella que li arriba gairebé fins als peus, és un dels gegants en actiu més antics de Mataró, encara que la seva característica més coneguda, la d’esquitxar aigua a tota la canalla, és força recent.

També és recent el seu elegant vestit de gala negre, amb el que només el podem veure durant les dues festes del seu barri: La Festa de Sant Joan Bosco i la Festa Popular d’Estiu de la Llàntia.

Va ser el primer i, durant uns anys, únic gegant representant del barri des de l’any 2008 fins el naixement del Pare Echarri, a l’any 2012. Abans del 2008, va ser un dels antics gegants del COPP, concretament va néixer l’any 1979, juntament amb el Pagès i la Princesa.

El Centre d’Orientació Psicopedagògica (COPP) va arrencar com una entitat cultural dins de la Unió de Cooperadors de Mataró els anys seixanta. Va néixer per cobrir una necessitat sociocultural i de creixement espiritual dels membres cooperativistes i com una proposta diferent a la dels grups polítics.

Els gegants del COPP més coneguts es comencen a construir cap a final dels anys setanta, gràcies a uns tallers d’art i plàstica dirigits pel mestre Jordi Vallès. Fruit d’aquesta fornada de figures van néixer d’entre altres el Jutge, conegut ara com l’Executiu.

Aquest gegant, com els altres creats al COPP, va adquirir un paper festiu i reivindicatiu molt important a final dels anys 70 i principi dels 80, recuperant un dels espais públics de reunió més populars i prohibits pel franquisme: el carrer. Els gegants van sortir al carrer i van ser ballats pel poble. Les figures també es van utilitzar en diverses accions reivindicatives del patrimoni immobiliari espoliat a la Unió de Cooperadors de Mataró durant la dictadura franquista. Quasi tots aquests actes lúdics anaven acompanyats de xerrades, conferències, taules rodones, etc.

L’activitat dels gegants del COPP, al final de la dècada dels vuitanta, es va reduir considerablement i, als anys noranta, en va minvar tant, que la presència d’algun d’aquests gegants al carrer era més aviat anecdòtica.

Els gegants, entre els anys noranta i els primers anys del segle XXI es van anar deteriorant, alguns d’ells ja d’una forma irreversible. Finalment, el 2008, Bogeria Gegantera, format per un grup de gent molt jove dins de The Oratam Company, va adoptar tres de les figures i les van restaurar, una d’elles era l’Executiu. Posteriorment aquests tres gegants va passar a mans dels Geganters d’Enlloc (escissió de Bogeria Gegantera).

Aquell mateix any, i després de més de 30 anys de vida, l’Executiu va ser batejat durant la Festa Popular del barri de La Llàntia, on va ser apadrinat per la Norilca i el Senyor Queco del veí barri de Via Europa. A més, va tenir com a testimonis els altres dos gegants recuperats per la colla, en Roy i el Monjo; i una vintena de figures provinents de tota la ciutat. A partir d’aquesta data, el vell gegant, gràcies a la seva nova colla, va sortir força pels carrers i va tornar a ser molt conegut a la ciutat.

L’any 2009, els Geganters d’Enlloc passen a ser els Geganters de la Llàntia convertint a l’Executiu en el primer gegant que representarà al barri com a tal.

En aquesta nova etapa de la seva llarga vida, l’Executiu ha patit dos canvis d’imatge, tant de vestuari com d’aspecte; això sí, sense perdre els trets més característics que el defineixen: la seva corbata vermella, el seu cap, amb bigoti i posat seriós, i els seus braços de ‘gegant manotes’.

La primera restauració va ser realitzada per Antonia Fernández i Dioni Robledo, que li van canviar el cavallet, confeccionar un nou vestit i restaurar el ja malmès cap. Va aparèixer amb aquesta nova imatge a la cercavila de Sant Jordi de l’any 2009.

Antonia Fernández, l’any 2010, li confecciona el famós vestit de gala negre que només utilitza per les festes de la Llàntia, i que va estrenar el 10 de juliol de 2010, com òbviament no podia ser d’una altra manera, per les festes d’aquest barri.

El desembre del 2010, Sergio Laniado va acabar de refer el cap, respectant l’aspecte que li va donat anteriorment Antonia Fernández, i Pere Roig li construeix un nou cavallet totalment a mida.

L’any 2012 la colla estrena el Pare Echarri, que representarà d’una forma més institucional al barri, però la intenció de la colla no és substituir al vell Executiu sinó treure les dues figures a la mesura que puguin. De fet, el més habitual és veure tots dos gegants junts a les cercaviles de la ciutat.

Els dos gegants disposen d’un ball propi que es pot ballar tant en parella com individualment. Es tracta de la peça composada per la Roser Olivé, titulada ‘Animal’, adaptada per Mickey de los Reyes i coreografiada per Pompili Massa.

L’Isidre Llovera

La primera figura pròpia del barri de la Llàntia no va ser un gegant, sinó un capgròs, l’Isidre, en homenatge a Isidre Llovera, que va ser conegut per ser el primer veí de la Llàntia.

La Llàntia va nàixer al nord oest de la ciutat. Les terres, inicialment eren camps de conreu, vinyes i pinedes. En mig d’aquestes terres hi havia una masia: la Masia de ca l’Isidre, que quedaria sempre lligada al barri.

L'Isidre Llovera i Arqué va ser un home reconegut com a un dels primers habitants del barri i vivia a la masia de la Boixa (que dóna el nom al carrer homònim). Va ser un pagès durant tota la seva vida i durant un temps va obrir una botiga de queviures i un bar a la seva pròpia masia. Era un home sempre disposat a ajudar els nous veïns del barri, fins i tot, els va vendre els seus terrenys, amb facilitats de pagament, perquè poguessin construir el que seria el Centre Social de la Llàntia.

La figura de l’Isidre va ser realitzat Ramon Aumedes al "Sarandaca" de Granollers i va ser presentada el 2003. Anys més tard, quan els Geganters de la Llàntia es van establir com a colla gegantera del barri, van adoptar aquesta figura amb els braços ben oberts.

Els Geganters de la Llàntia

Els Geganters de La Llàntia es va fundar el 2009, per un grup de joves; Dídac, Eber i Mickey, que es van conèixer a la desapareguda The Oratam Company, en un grup de percussió reciclada format dins d’aquesta companyia.

The Oratam Company va néixer el 31 d’octubre del 2007, formada per un grup de nois, molt joves però molt actius que es dedicaven a fer tot tipus d’activitats festives: grups de percussió, malabars, atraccions de foc, etc. L’entitat va estar molt lligada des dels seus inicis al barri de La Llàntia i en concret a l’Associació Enlleura’t i l’AVV de La Llàntia.

Amb el pas dels mesos, van decidir ampliar la seva activitat fundant dins de la companyia el grup juvenil Bogeria Gegantera que, sota la tutela i ajuda de la Colla de la Norilca, tenia com a objectiu recuperar els històrics gegants del COPP (Centre d’Orientació Psicopedagògica) per poder tenir uns gegants propis i realitzar cercaviles amb ells.

Es van posar en contacte amb l’Aureli Masafrets, custodi dels gegants del COPP des de feia molts anys, amb la proposta de recuperar alguna de les figures. La primera que es restaura és l’Home II, que des d’aleshores rebria el nom de Roy, per decisió conjunta entre Bogeria Gegantera i el propi Aureli Masafrets.

Els ànims d’aquest grup de joves per fomentar la cultura gegantera era tal que, a principis de l’any 2008, dos dels seus membres, l’Aytor i en Dídac, van carregar sobre les seves espatlles la parella de Guàrdies Civils i, tot caminant amb ells, van arribar a Argentona per a participar a La Passejada, del Dia Solidari, acte que va organitzar la pròpia The Oratam Company i que es va du a terme el dia 26 de gener de 2008. En la cercavila, a més de la parella de Guàrdies Civils, van participar el Senyor Queco, l’Iris, en Tridi i el primer gegant recuperat per Bogeria, en Roy.

Finalment el grup es va centrar principalment en només dos dels gegants del COPP. A un li va donar una nova aparença, l’Home que va passar a ser el Monjo. L’altre, l’antic Jutge, va conservar la seva personalitat inicial però no el nom, que va passa a ser l’Executiu.

També es van fer càrrec del capgròs Isidre de La Llàntia, figura estrenada feia anys però que encara no tenia colla oficial.

Poc després, l’agost del 2008, el grup es va dividir. Fruit d’una d’aquestes divisions naixia el grup que es faria càrrec de les tres figures recuperades del COPP; els Geganters d’Enlloc. Format per Dídac Nierga, Eber Robledo i Mickey de los Reyes, amb el nom de, ‘Geganters’ com a referència a que eren geganters i ‘d’Enlloc’, perquè encara no tenien cap entitat que els hi fes de ‘paraigua’ on resguardar-se.

Els tres joves, veien la necessitat d’estar emparats sota alguna entitat, es van decidir per l’AVV de La Llàntia, ja que a aquesta encara no hi havia colla de gegants oficial. La junta de l’AVV del moment va acceptar el projecte i els va cedir un petit espai per poder guardar les figures. Naixia així els Geganters de la Llàntia que, en molt poc temps, es va convertir en una de les colles més actives tant a dins com a fora de la ciutat.

Tot i que la Llàntia, comptava amb dos festes pròpies i ben arrelades (la de Sant Joan Bosco, a l’hivern, i la seva gran Festa Popular a l’estiu), l’any del 2014, gràcies als Geganters de la Llàntia, se’n crea una de nova: la Festa de la Tardor.

La Festa de la Tardor i el Túnel del Terror

La festa, centrada en el seu famós Túnel del Terror, dura tot un cap de setmana en què es fan tot un seguit d’actes, tallers, visionat de pel·lícules o la coneguda cercavila de recollida de caramels.

La seva creació va sorgir a partir d’una idea que feia temps que voltava pels caps dels membres de la colla, la de realitzar un túnel del terror. Això es va ajuntar amb el fet, que en l’època de la castanyada, no hi havia cap festa al barri ni a la ciutat que ho celebrés d’una forma popular i participativa.

Els túnels del terror (coneguts també com a passatges o cases del terror) són un tipus d'espectacles que tenen com a principal objectiu espantar els visitants. Normalment es centren en una història que és personalitzada per l’acte, amb personatges reals que interpreten un paper davant els visitants. En general, solen començar amb una petita introducció i, amb una estructura laberíntica; els visitants van passant per diferents passadissos, normalment foscos, per arribar a diferents sales, on s’interpreten diverses escenes terrorífiques.

L’any 2014, els Geganters de la Llàntia van aconseguir crear el seu primer Túnel del Terror al centre de l’Associació Enlleura’t i Espai Jove la Llàntia. Naixia així l’acte principal al voltant del qual es crearia la Festa de la Tardor. Festa, que en molt poc temps, es faria molt popular i esperada tant al propi barri com als del voltant: Cerdanyola, Via Europa i Cirera.