www.gegantsmataro.cat

Nom: Berto
Alçada: 3,60m
Entitat: Escola Germanes Bertomeu
Colla: Colla Gegantera d'en Berto
Barri: Rocafonda

Constructor: Sergio Laniado

Any: 18 d'abril de 1998

Aquí tenim en Berto: el gegant de l’Escola Germanes Bertomeu, situada a l’epicentre del barri de Rocafonda. Representa un alumne, potser no gaire bon estudiant, però sí espavilat i trapella, que darrera d’aquest somriure amaga la seva gameboy en una de les butxaques dels seus texans.

Després d’haver tingut durant uns anys uns gegants a l’escola (que van acabar donant-se a uns esplais de la ciutat), el curs 1997-98 el col·legi, sota l’empenta de Pep Sivilla (mestre de l’escola), va voler recuperar un símbol geganter que representés l'escola, com ja era costum els darrers anys en altres centres educatius de Mataró. Aquesta il·lusió es va convertir ben aviat en la figura que podeu veure a la foto, en Berto, estrenat un dissabte 18 d'abril de 1998, enmig d’una gran trobada de gegants, d’entre els quals hi destaquen figures tan rellevants com el Paler i la Maria de Mata , de Sant Simó; en Sethomes , la Tomasa , el Dracmàs , la Baldufa , el Tabalot , el Jordi de La Llàntia o la Colorá (entre d’altres). Des d'aleshores, va esdevenir un dels gegants més participatius de tot Mataró a finals dels 90 i els primers anys dels 2000.

Repassem una mica la història de com es va concebre en Berto. Primerament es va fer un concurs entre tot l’alumnat de l'escola per decidir-ne el nom i va resultar sortir un empat entre el nom de Berto i Berta. Però l'escola no podia assumir el cost de les dues figures i es va optar per fer néixer en Berto. Va quedar pendent la construcció d'una germaneta o una companya de classe: la Berta.
Tot seguit, en Berto es construeix pràcticament tal i com els nens havien decidit: un gegant ben alt, amb gorra, camisa oberta i posada de forma informal, motxilla, uns pantalons texans, que per raons òbvies, se’n va haver de modificar la idea original, i una gameboy, donant l'aparença del típic nen entremaliat que podem trobar a qualsevol escola.
El constructor, Sergio Laniado, va ser un dels pares dels alumnes i primer cap de colla d’en Berto, que ja tenia experiència en la creació de gegants i capgrossos, com en Biada, de la colla de Nans de Mataró i en Tomàs , de l’EB Rocafonda.

La constant activitat del Berto culmina a la Trobada de Gegants del Maresme, celebrada a Mataró, a finals del 2006. En aquell moment, en Berto fa l’última sortida i no tornaria a sortir amb colla constituïda fins al cap de cinc o sis cursos més endavant (anys 2011, 2012, 2013).
Va ser la Trobada de Gegants per la Diada de Sant Jordi del 2013 que en Berto es torna a deixar veure, juntament amb un gran volum d’altres gegants d’arreu de la ciutat, després de molts anys.

L’any 2020, en Berto entra després de 22 anys al Taller de La Closka per ser reformat. Se li canvia la roba, mantenint la seva essència, però se’l retalla fins a gairebé mig metre d’alçada, perquè l’anterior direcció de la colla considerava que la figura era incòmoda de portar i molt pesada, fet que sobta, ja que antigament no assolia ni tan sols 35 kg, pes totalment assumible per un gegant. El que sorprèn encara més, és que acabada aquesta restauració (que desafortunadament li treu part de l'encant al gegant), la presència de part important de les famílies que impulsa l’escurçament de la figura, és ben escassa, per no dir nul·la.

Extracte de la Festa d'Inauguració d'en Berto
(tret de la web de la pròpia escola)

"Va ser el dissabte 18 d'abril de 1998. Poc abans de les 6 de la tarda, el carrer Pau Picasso es va començar a omplir de gegants, gegantes, gegantons i altres figures, que amb les seves respectives colles s'anaven concentrant per donar la benvinguda al seu nou company de Germanes Bertomeu. Llavors va aparèixer EN BERTO, amb el seu aire informal però distingit, lluint la permanent rialla entremaliada, la motxilla d'estudiant i la "game" que li sortia de la butxaca dels pantalons. La gorra "bertomeuiana" de costat va impactar els presents; tant com les esbiaixades gorres i els mocadors turquesa de la flamant colla gegantera.

La concurrència era nombrosa i variada: alumnat de totes les edats, moltes famílies, mestres, curiosos del barri, convidats d'altres escoles, colles, músics, un drac, un nan... i fins el senyor alcalde."

En Tomeu i la Tomeua, els primers gegants de l’Escola Germanes Bertomeu

Entre els anys 1992 i 1993, Pep Sivilla (mestre de l’escola i també impulsor de la creació d’en Berto) introdueix al Germanes Bertomeu la cultura gegantera, adoptant la Dona i la Hippie del COPP. Aquestes dues gegantes són reconvertides en el Tomeu (anteriorment, la Dona ) i en la Tomeua (temps enrere, la Hippie ). No hi ha constància de cap sortida d’aquesta parella de gegants, encara que es diu que els primers anys van arribar a sortir en alguna ocasió molt puntual.
El que se sap del cert, és que el maig de 1995, quan Eloi Miralles els fotografia a l’escola, ja estaven plens de pols en un racó del gimnàs sense gaire intenció de tornar-los a treure, al·legant que costava molt que passessin per la porta. Poc després, en Tomeu se cedeix a l’Esplai Garbí, i la Tomeua es queda una mica més de temps al Germanes Bertomeu, fins que el curs 1997-98 troba acollida a l’Esplai Barromba de Rocafonda.