www.gegantsmataro.cat

Nom: Pallasso
Alçada: 2,00m
Entitat: Lluís Torner

Constructor: Lluís Torner

Any: 1986

Amb cabell taronja, maquillat de blanc, un mig somriure entranyable i un enorme nas vermell, el Pallasso, com el seu nom indica, és un autèntic mag de les rialles. Va vestit amb una roba divertida i unes mans, que giren i giren, tot voleiant, com si intentés atrapar a tot aquell que vulgui empaitar-lo.

El gegantó va nàixer els anys 80 amb l'afany de fer gaudir tots aquells menuts que se li acostessin, però ben aviat se'n va adonar que el que volia realment era viure tranquil a casa del seu creador, amb els seus altres companys capgrossos: l'arlequí, el gran barrufet i el conegut municipal Persianes.

El Pallasso és una de les figures més divertides que ha sorgit de les mans d'en Lluís Torner i representa el típic pallasso august, com en Ramonet, el Tabalot i d’altres figures mataronines. El cap, de cartró pedra, va ser construït l’any 1986, amb una gran delicadesa en els detalls i exquisida qualitat artística. El seu cos és de tipus titella (o de pal). Forma part de la obra privada del seu creador i ha sortit molt poques vegades; a festes especials, alguna exposició i, molt rarament, a cercaviles o altres esdeveniment similars. Així que, malauradament, és molt difícil de veure'l pel carrer.

Vint anys després de la seva construcció, el seu motlle, abans de ser destruït, va servir per crear una altra figura, en Zig-Zag, de la colla de la Norilca.

Els pallassos a la història

La figura pintoresca que alegra festes infantils i, en molts casos, també moments difícils de la infantesa, ha convertit els pallassos en una icona dels nens.

Els pallassos ja formaven part de la cort de faraó Dadkeri Assi durant la Cinquena dinastia egípcia, l'any 2500 aC. A la Xina, amb carpes i caravanes, formaven part de la cort dels reial al segle II aC. Al mateix temps, a Grècia, apareixien a les comèdies atel·lanes.

L'inici de la figura bufonesca, que fa riure a partir de l'exacerbació de l'absurd i la paròdia, es remunta a l'època medieval, entre els segles V i XV. Els bufons, tot i que guarden diferències contundents amb la figura del pallasso actual, tenien una semblança ineludible: el fer riure.

Amb un barret punxegut de diferents colors, malles acolorides i a armilla de quadres negres i vermells és la descripció pertinent de la imatge de l'encarregat de generar rialles en els àmbits de la monarquia. Els nobles de l'Edat Mitjana, reunits en les estances del rei demostrant "la puresa de la seva sang" que els identificava, necessitaven del personatge burlesc per trencar amb la rudesa dels límits morals de l'època.

De tant en tant, aquest personatges sortien dels palaus i acudien a les tavernes, on es mofaven de la societat i amb acudits sarcàstics explicaven tot tipus de secrets dels cortesans.

Al segle XVI, tant a Itàlia com a Anglaterra, les obres de teatre van començar a comptar amb pallassos entre els seus personatges. D'allà surten els primers indicis d'un pallasso amb la cara totalment pintada de blanc, l’anomenat ‘cara blanca’ o ‘pallasso blanc’.

El pallasso de blanc (o clown) normalment és guapo, elegant, petulant, de vegades autoritari i maliciós, amb la cara totalment de blanc tipus pierrot, i les celles dibuixades al front, reforçant el seu caràcter.

L’any 1768, Philip Astley va crear el primer circ de la història. En les funcions, un dels actes era d'un pallasso que es mostrava maldestre al pujar en un cavall, es tractava d’un august.

El pallasso august porta un maquillatge que combina amb el negre, vermell i blanc, perruca grotesca, roba de colors brillants, sabates enormes, i és impertinent i promotor de tot tipus d'entremaliadures. El seu atribut més característic és el nas vermell.

Tant el pallasso blanc com l’august anaven tan maquillats atès, que en aquella època, la il·luminació en els espais destinats pel circ no eren massa bons i els intèrprets havien de exagerar les característiques de la cara per poder ser vistos des de grans distàncies.

Al principi l’august van treballar a la banda de l'imponent pallasso blanc sent el seu company durant més de 200 anys, desestabilitzant-lo i desbaratant totes les seves iniciatives. Amb la seva intervenció, la catàstrofe està assegurada. Avui dia també veiem a l'august solitari rememorant el seu passat, i tristament vingut a menys, pel poc coneixement que es té de la seva història.

La llegenda de com va néixer l’august

Hi havia un circ on treballava l’acròbata austríac Tom Belling. Aquest personatge era conegut per la seva manca de puntualitat. Una cop, el seu director es va emprenyar tant, que no el va deixar sortir a pista a fer la seva actuació.

Tom Belling, tancat al seu camerino, es va emborratxar, es va vestir amb robes ‘inapropiades’ que va trobar d’aquí i d’allà i, amb un to burlesc i sarcàstic, va començar a imitar el seu director davant uns quants companys seus que reien a no parar. El director el va enxampar i Belling va sortir corrent cap a l'escenari, fugint d’ell.

A l'arribar-hi, Belling va ensopegar i va anar pel terra varies vegades, destruint part de l'escenografia que estava muntada.

El públic, que no parava de riure per l’espectacle, cridava "Auguste!" que en alemany vol dir ximple o borratxo.

El director, veient l’èxit que va generar la pocatraça de Belling, li va demanar que continués apareixent com el maldestre august a partir de llavors.

La majoria dels historiadors seriosos dubten de la veracitat d'aquesta llegenda, per una raó, la paraula ‘auguste’ no existia a l’idioma alemany fins després que el personatge es fes popular. Una de les teories de l'origen actual és que Belling va copiar el personatge rus de R'izhii que va veure quan va estar de gira per Rússia.

Personatges amb la forma de l'august certament existien molt abans, i el maquillatge exagerat associat amb ell d'avui el va introduir Albert Fratellini, dels Germans Fratellini. A Catalunya hem tingut grans augusts, com en Charlie Rivel o, el més actual, Tortell Poltrona. En Fofón i en Miliki, dels coneguts ‘Payasos de la tele’ també representaven uns augusts.