www.gegantsmataro.cat

Nom: Ramonet
Alçada: 2,69m
Entitat: Serenata del Carrer de Sant Ramon
Barri: L'Havana

Constructor: Joguines Hernandez d'Olot, vestuari: Gemma Malé

Any: 25 d’agost de 1995

El pallasso Ramonet és el carismàtic gegant del carrer de Sant Ramon que, guarnit amb un enorme nas vermell i un saxofon, busca sempre la complicitat i simpatia dels més petits del la festa.

Amb perruca taronja, maquillat de blanc, amb un gran somriure dibuixat, i guarnit amb barret negre, corbatí, vestit de tots colors, jaqueta blava amb grans butxaques i un saxofon a les mans, en Ramonet representa la figura típica d’un august; el mes ingenu, noble i humà de tots els tipus de pallassos. De fet, per a molts, l’august és el pallasso per excel·lència.

El gegant va nàixer el 1995 per l’impuls de la gent que formava part, aquell any, de l’Associació de la Serenata del carrer de Sant Ramon, que volia un gegant que representés el carrer per la seva festa.

La història d’en Ramonet és lleugerament diferent a la de la majoria de gegants de Mataró, ja que no s’encarrega ni el construeix la colla, sinó que es va comprar a primer cop d’ull en una botiga. Així que, el gegant representés la imatge d’un pallasso, va ser purament una casual. El 7 de juny de 1995, el president de l’Associació, Josep Lluís Gallemí, i altres membres de la Comissió de Festes van descobrir la seva testa curiosa i divertida, a l’aparador de la botiga Joguines Hernández d’Olot, se’n van enamorar a primera vista i el van comprar sense pensar-s’ho.

La figura era, en un principi, un capgròs, però en Ramonet havia de ser una figura més gran i, els membres de la Comissió de Festes, li construeix un cavallet, li fan la roba i el transformen en gegant a l’antic local de l’entitat, al número 23 del carrer de Sant Ramon. Va néixer, així, el primer gegant que representava un carrer de la ciutat.

En Ramonet es presenta finalment el 25 d’agost de 1995, durant les festes del carrer i, des d’aleshores, no ha deixat de participar en festes i serenates per tota la ciutat.

Val a dir que no va ser la primera figura que recreava un august de Mataró, que ja comptava, entre d’altres, amb l’enorme Tabalot, de l’Escola Bressol El Tabalet.

L’any 2001, el gegant creix considerablement gràcies a les modificacions encarregades a Sergio Laniado, que li construeix un cavallet més gran, li fa unes mans noves i el dota amb un saxofon de la seva mida. El nou vestuari, mol més colorit que l’antic, el va confeccionar la Gemma Malé. La presentació del nou Ramonet es va fer per la cercavila de Sant Jordi d’aquell mateix any.

A principis de l’any 2019 el gegant va protagonitzar una història un xic rocambolesca. Va ser una època en què l'Associació de Veïns del carrer Sant Ramon estava en plena crisi i a un pas de la seva dissolució. L’antic custodi i ‘propietari’ de la figura va cedir-la a l’Escola Anxaneta perquè entenia que ningú se'n podia fer càrrec. Tot i així, també el va posar a la venda a la secció de classificats del setmanari ‘El Tot Mataró’ i, segons va explicar, l'Escola La Llàntia hauria fet un pagament per adquirir-lo (un fet que des del centre desmenteixen). L'Escola Anxaneta però, com a custodis de la figura en aquell moment, van assegurar que només el cedirien als veïns del carrer Sant Ramon. L’enrenou va ser tal, que fins i tot el Mossos d’Esquadra s’haurien adreçat a l’Escola per a buscar el gegant a petició del seu antic custodi. Sortosament, sembla que tot va ser producte d’un malentès i, el 22 de març d’aquell mateix any, el gegant va torna a estar sota la tutela de, la ja estructurada, Associació de Veïns del carrer Sant Ramon.

Tot i haver arribat a ser dels gegants més actius de la ciutat, avui dia no es deixa veure gaire sovint pels carrers.

Dos segles de serenates a Mataró
(resum segons l’ampli estudi realitzat per l’historiador Manuel Cusachs i Corredor)

La Serenata del carrer de Sant Ramon és una de les festes populars més antigues i tradicionals de la ciutat. Els seus inicis es podrien situar al primer quart del segle XIX, època en què es van fer populars les serenates, conegudes també com llevant de taula, als carrers de la ciutat.

A principis del segle XIX, després de la Guerra del Francès (1808-1813), a Espanya regnava Ferran VII. L'any 1812 es va aprovar la Constitució de Cadis que limitava el poder absolutista de la monarquia. Són anys de pugnes entre liberals i monàrquics. Finalment cau l'Antic Règim, cosa que afavorirà, entre d’altres coses, que els ciutadans organitzin actes festius, com les serenates, on poder esplaiar-se.

En els anys previs, l'Hospital de Mataró tenia la privativa sobre el teatre i, el 1816, també la dels balls i diversions públiques, que són prohibides si no es fan en benefici d’aquesta entitat. El 1819, els administradors de l’hospital, a fi de poder continuar amb la privativa de les diversions, van proposar la casa que tenien al carrer d'en Moles com a possible lloc per establir-hi el teatre, però aquest projecte no s'arribaria a posar mai en pràctica. Arrel d’això es comencen a trobar de manera cada cop més continuada festes al carrer, en les quals, a més de ser lloc de trobada per al jovent, també s'hi fan diversos espectacles.

Hi ha moltes referències sobre serenates durant la primera meitat dels segle XIX però no és fins els any 60 quan trobem les primeres referències concretes a les revistes locals. Els setmanaris ‘Revista Mataronesa’ de l'any 1864 i 1865 deixen constància de les serenates que es feien, donant també a entendre que, algunes d’elles, es celebraven des de ja feia molt de temps. Els setmanaris parlaven de les serenates del carrer d’en Pujol, carrer de Sant Joan, carrer de Santa Teresa, carrer de Sant Josep, carrer d’Argentona, carrer d’en Palau, carrer Nou, carrer de Sant Agustí, carrer de Sant Ramon, carrer de Bonaire, plaça del Beat Salvador, el Caminet, carrer de Sant Roc, carrer de Sant Ponç, carrer de Sant Pere, carrer de Sant Sadurní, carrer de Montserrat, plaça de l’Havana, carrer de la Mercè i carrer de Sant Francesc.

En la dècada que va dels anys 1925 al 1935 la celebració de serenates va anar decreixent fins quasi desaparèixer durant la guerra civil. No va ser fins l’any 1942 quan les festes van anar recobrant el seu pols. L’any 1945, n'hi van haver vint-i-cinc, però a partir de l’any següent s'experimentaria una gran davallada amb l’arribada de l’època del racionament, de les restriccions elèctriques i dels temps difícils. La premsa també es va ressentir d’aquella situació de crisi. Des del setembre de l’any 1946 al març de 1948 no va sortir cap periòdic a Mataró a causa de la manca de paper. El periòdic de l’any 1949 només parla d’una única serenata al carrer Cooperativa. I en els anys posteriors només es parlarà de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere.

No és fins a principi dels anys 80 quan alguns carrers recuperen d’una forma definitiva aquestes festes populars de carrer, amb serenates sonades als carrers de Sant Joan, Sant Ramon, Amàlia, Prat de la Riba i Sant Bru. Bo i que aquestes festes tenen unes característiques més modernes, encara conserven el caliu i la personalitat d’una tradició de quasi dos segles d'antiguitat.