www.gegantsmataro.cat

Nom: Sethomes
Alçada: 3,75m
Entitat: Escola Camí del Mig
Colla: Colla Gegantera del Sethomes
Acompanyament musical habitual: Flabiols
Barri: Pla d'en Boet

Constructor: Pep Tuneu Lloveras i Maria Lluïsa Garcia Gallardet

Any: 27 de febrer de 1981

En Sethomes, de l’escola Camí del Mig, és un enorme gegant manotes molt apreciat i estimat per la canalla i, en general, per tots els amants dels gegants. Deu el seu nom a un dels personatges del conegut conte tradicional infantil: “En Sethomes i en Setgeps”

Tot i no ser un gegant dotat d'una gran qualitat artística, s'ha de dir que es tracta d'un dels gegants més antics, grans, pioners i exemplars com a representant d'escoles de Mataró i de la comarca, la qual cosa té un valor històric cultural importantíssim. Actualment és el gegant d'escola més antic de la ciutat que participa en cercaviles sense haver estat reemplaçat per una rèplica seva ni per cap altra figura, acció força habitual en figures molt antigues.

Construït gràcies a una iniciativa de Pep Tuneu i Maria Lluïsa Garcia, mestres de l’escola, en Sethomes es va estrenar el 27 de febrer de 1981, durant els actes del carnestoltes de l’escola. Des de llavors, ha presidit tots els actes festius del centre i ha participat a festes de barris, escoles, i un munt d’incomptables cercaviles.

Fent una mica d’història, cap a finals de la dècada dels 70, arran de la represa de les llibertats i costums catalanes, una de les moltes tradicions que l’escola Camí del Mig va recuperar va ser la del Carnestoltes. En el mateix centre s’organitzava una gran festa amenitzada de disfresses, música, somriures i una titella de pal ben grossa, la qual passejava des de l'edifici de parvulari fins a l'edifici on feien classe els nens més grans (un barracons situats on ara hi ha l'actual parc de bombers). A causa del bon efecte que va causar aquest element d'animació, va sorgir la idea de fer un gegant, que finalment esdevindria en el Sethomes.

En aquella època, els recursos i els coneixements per fer aquestes figures eren pèssims. És per això que, Pep Tuneu i Maria Lluïsa Garcia –mestres de l’escola- van recórrer a la coneguda entitat COPP (Centre d'Orientació Psicopedagògica) per aprendre a fer un gegant, atès que el COPP era un referent geganter i que comptava ja amb 6 figures pròpies en aquell moment (el Mossèn, el Rei, el Jutge (actual Executiu), la Bruixa, el Pagès i la Princesa).

Amb els nous coneixements adquirits gràcies al COPP, en Pep i la Maria Lluïsa, inicien la construcció del gegant en un local dels pares d'en Pep. Construeixen l’estructura i les espatlles amb una gàbia de formatges, un filat de galliner i unes fustes. Diversos alumnes i famílies de l’escola també van participar i li van confeccionar el vestit. Pel que fa a la pintura, va anar a càrrec del pare d’un antic alumne de l’escola, en Gómez. I, així, el 27 de febrer de 1981, en Sethomes es va presentar al pati de l’escola. La primera sortida no escolar en la que participa va ser, l’any 1982, a la popular trobada de gegants mataronina que es fa per la Diada de Sant Jordi.

Pep Tuneu recorda que anualment en Sethomes feia una sèrie de sortides indispensables, com el Carnestoltes, la Trobada de Gegants per Sant Jordi, les Festes del barri de Cerdanyola o les Festes de Primavera de l' Escola Bressol de Cerdanyola.

Durant un temps, arran de la complicitat entre les escoles públiques Camí del Mig, situada al Pla d'en Boet, i Tomàs Viñas (actual IE Mar Mediterrània), al barri de Cerdanyola, va córrer el rumor d'organitzar un casament entre en Sethomes i la icònica Tomasa. Aquest dos gegants, als anys 80, eren dels pocs gegants d'escoles que existien, ja que aleshores qui dominava la tradició gegantera a la ciutat eren majoritàriament els gegants d’esplais, els de barris i els de diversos grups d'animació i teatre.

Durant la seva llarga història, en Sethomes ha estat reparat moltes vegades. L’artesanal estructura es va canviar per una de ferro, construïda per Francisco Mondejar. A principis dels anys 90 va estrenar un nou vestit encarregat a la Pepita Fernández de l'Artesania Dorada que és el que llueix actualment; una bata amb ratlles blanques i taronges i franges liles i verdes. El cap ha estat repintat improvisadament diverses vegades, l’última repintat pel propi Pep Tuneu durant el curs 2013-2014. El 2016, el gegant es sotmet a l’única restauració professional que ha tingut fins aleshores: Va anar a càrrec de l’Eloi Romañà al taller La Vella Verda on, a part dels retocs d’estructura i de pintura, li va construir unes noves mans.

Cal destacar que el gegant va acompanyat per una colla de flabiolaires gràcies a la tradició implantada a l'escola Camí del Mig des de mitjans dels any 90. Són els Dimecres Flabiols, la colla de flabiolaires que també acompanyen a la Norilca. Malauradament, en Sethomes és l'única figura d'escola de la ciutat -i de les poques de Catalunya- que va acompanyada per aquest tradicional instrument. Actualment des de l'escola es fomenta el flabiol proporcionant a les famílies del centre, i a tota persona interessada, cursos d’aprenentatge o reforç d'aquest instrument.

Una publicació al seu blog personal, de l’exalcalde de Mataró i mestres de l’escola Camí del Mig, Joan Antoni Barón Espinar, feta el 22 d’abril de 2009, fa referència a la primera sortida del gegant al Sant Jordi de 1982 i als seus inicis:

Deu estar a punt de complir els trenta anys i tan jove com sempre. Em refereixo a en Set Homes, el gegant de l'escola pública Camí del Mig. Durant tots aquests anys ha rebut puntualment tots els nous alumnes de l'escola i ha presidit totes les festes que a l'escola s'han celebrat. I per suposat ha participat en totes les trobades i dormides que ha pogut.

Nascut de la mà d'en Pep Tuneu deu ser el degà dels gegants escolars. Construït amb la vella tècnica de la capsa de formatges, paper i cola d'empaperar, ha tingut reformes vàries. Des de la pintura fins la bata que li fou renovada a principis dels noranta. Tota una icona de l'escola que a més ha aplegat un nombre important de músics que, amb flabiol i tamborí com manen els cànons geganters a Mataró, l'acompanyen a les sortides.

Demà en Set Homes tornarà a participar en la trobada de gegants de Sant Jordi. Ho farà acompanyant un nombre molt important de gegants d'escoles, veïnals i d'entitats. Quina diferència de l'any 82 quan dos solitaris mestres el portàrem des de l'escola fins a La Riera per participar en el Sant Jordi d'aquell any.

Joan Antoni Baron Espinar,
Exalcalde i exmembre de la Colla Gegantera del Sethomes

Com a anècdota, val a dir que el nom del gegant prové del conte tradicional infantil "Sethomes i Setgeps" i que a Martorell, concretament al carrer Pere Puig del barri del Pont del Diable, hi ha un altre gegant anomenat Sethomes, també força antic.

Conte del Sethomes i en Setgeps

Una vegada hi havia un gegant que vivia en un gran bosc, un espai tranquil on no li agradava que ningú hi entrés. El gegant era molt i molt gros. Era tan gros que s’ho menjava tot. Tenia tanta gana que diuen i expliquen que per esmorzar es menjava set homes sencers. Per això l'anomenaven Sethomes.

Unes muntanyes més enllà del bosc hi vivia un home geperut que tenia un gep gros a l’esquena. Era tan gran aquell bony que per això l’anomenaven Setgeps. Un dia va necessitar llenya i com que no en tenia a prop de casa seva, va haver d’anar a buscar-la al bosc del gegant.

A les primeres destralades, en Sethomes el va sentir i, amb un tres i no res, es va plantar davant d’en Setgeps. Quan va veure aquella cosa d'home geperut, se'n va riure tant que tot el bosc va tremolar. En Setgeps tot empipat li va plantar cara i li va dir que no s’enrigués d'ell, que ningú no se n'havia mofat mai sense sortir-ne malparat.

En Sethomes, acostumat a que tothom tremolés quan el veia, va quedar molt sorprès i li va dir:
- I tu qui et penses que ets per parlar-me així?
I en Setgeps li contestà:
- Jo sóc jo, i ningú s'enriu de mi davant meu i, si vols, et desafio al que vulguis i veuràs que has fet malament d'enriure-te’n.

En Sethomes tot confiat de què ningú el podia guanyar el desafià a veure qui botava més amunt. I en Setgeps acceptà.

Amb això el gegant agafà empenta i d'un bot passà per damunt d'un pi molt alt que tenien just davant i després li va dir a en Setgeps:
- Què, encara creus que em pots guanyar?
I en Setgesps rient li diu:
- Au calla! Agafa aquest roure i tomba’l, perquè em tapa i no veig on cauré del bot que faré.

Amb això el gegant tombà el roure i en Setgeps pujà a les branques més altes. I ja ho veureu que quan el gegant va tirar el roure, en Setgeps sortí tot disparat cap al cel, i de la força que duia va anar a voltar arran del Sol. I, al cap d'una bona estona, tornà a caure al mateix lloc.

En Sethomes, tot sorprès de veure que havia perdut, el va tornar a desafiar: ara a xiular.
I en Setgeps, com ja podeu imaginar, va tornar a acceptar.

Així que en Sethomes començà a xiular i de fort que ho va fer, tot el bosc tremolà.

En Setgeps pensava: Aquesta vegada sí que me'n donarà de feina, però tot decidit es va encarar al gegant i li va dir:
- Això no és xiular, home! Això és fer el borinot. Ja veuràs quan xiuli jo, que si no et tapes els ulls i les orelles, de tant de renou que faré, els ulls et saltaran i et mataré el cuc de l'orella, i per sempre més seràs cec i sord.

Per por de que no fos veritat, en Sethomes es va treure un mocador de la butxaca i es va tapar els ulls i les orelles. Aleshores en Setgeps va agafar una pedra molt grossa i li va ventar un cop tan fort a les orelles que en el gegant es va pensar que era l'efecte del xiulet i, de tan de mal que tenia, es va posar a cridar com un boig.

- No xiulis més, no xiulis més que em mataràs el cuc de l'orella!

I fou així que, el gegant, tot desfet de mal, va proposar a en Setgeps de deixar-lo anar i ser amics. I, ja podeu pensar i creure i creure i pensar, que des d'aquell dia, a en Setgeps, de llenya, ja no n’hi ha tornat a mancar.

En Mig-Mig

Ja fa uns anys que en Sethomes va acompanyat d’un divertit personatge, en Mig-Mig (també conegut, erròniament, com en Bartolo). Es tracta d'un capgròs simpàtic i original, amb unes grans ulleres i les dents de conill. Segons el núm. 20 de la revista de l'escola, L'Oreneta, el desembre de 1998 es fa un concurs en el qual cada nen dibuixa una proposta per fer un capgròs; els dibuixos s'exposen i els pares voten el ninot que més els agrada. El personatge guanyador és el dibuix de l'alumne Pau Cuyàs, alumne de 6è. Per escollir el nom, Mig-Mig, es fa un altre concurs. Aquest capgròs és força difícil de portar, cosa que fa que no es vegi gaire pels carrers de la ciutat. Durant un temps hi va haver la idea de fer-lo gegantó per tal de ser portat pels alumnes de 5è i 6è.

En Mig-Mig és una figura difícil de portar, cosa que fa que no es vegi gaire per la ciutat, i durant fa temps que es planteja la possibilitat de reconvertir-lo en gegantó i que pugui ser portat per nens i nenes.