www.gegantsmataro.cat

Nom: Galeneta
Entitat: Escola Angeleta Ferrer
Barri: Eixample

Constructor: Eloi Romañà Muniesa

Any: Estrenat el 27 de maig de 2006

La Galeneta és la geganta de l’Escola Angeleta Ferrer, l’antiga escola Mare de Déu del Pilar, que estava situada a la plaça de Cuba.

Amb el nom de l’escola (Angeleta) però amb les lletres canviades d’ordre, representa una noieta de fesomia simpàtica i amb una curiosa expressió entre seriosa i de voler riure per sota el nas.

Porta un vestuari caracteritzat pels tons ataronjats, color de l'uniforme de gimnàstica dels més petits del centre; un enorme molinet verd a la ma esquerra (el molinet és el símbol de l'escola) i un cap ple de trenes de colors que simbolitza tota la riquesa cultural, la convivència i la tolerància que es viu en aquest col·legi on conviuen alumnes de moltes parts del món. Tan de bo que la Galeneta pogués portar una mica d'aquesta convivència a tots els racons de la terra.

Aquesta geganta és fruit dels propis pares de l'escola, els quals volien un gegant que els representés a les festes i cercaviles de la ciutat (l'escola ja tenia una mena de gegant: la Cuqueta; però pel seu estat i la seva forma no va poguer sortir gairebé mai del centre).

Tot i que ben bé l'obra sencera és de l'Eloi Romañà (constructor també de la primera Geganta Anna de l'escola Santa Anna d’entre altres figures), la part més característica i simbòlica de la geganta, les seves trenes, van ser fetes pels propis nens i nenes de l'escola.

Estrenada el dissabte 27 de maig al mateix centre, la Galeneta s'uneix a la gran família de gegants de Mataró.

Llegenda de la Galeneta

Diu la llegenda que un dia a Mataró hi bufava un foro vent molt juganer i entremaliat que va ficar-se per dins de l’escola Angeleta Ferrer. El ventot, que no parava mai quiet, es va encapritxar d’un molinet que duia una gigantona que corria per allí.

La noieta, de nom Galeneta, era una pubilla molt bufona d’uns grans ulls verds i unes llargues trenes de tots colors que els nens i les nenes de l’escola li havien regalat perquè quan ballés li giravoltés tot el cabell.

Així doncs el vent entremaliat va començar a jugar amb el molinet i amb les trenetes de l’Angeleta, la noieta volia fer-lo fora però heus aquí que el vent, tan murri com era, es va agafar ben foro a les lletres del seu nom i aquestes van començar a ballar fins que cansat de tant de jugar es va adormir.

Ben a poc a poc la gigantona el va agafar i el va treure per la finestra i li va dir que no tornés, però vet aquí que la pobra noieta es va trobar amb un problema. Les lletres havien quedat totes escampades pel terra i ella no recordava com havia d’ordenar-les per refer el seu nom. Llavors va demanar a tots els nens i nenes de l’escola que l’ajudessin a muntar-lo i entre tots, i perquè no, gràcies també al ventot juganer, en va surtir un de molt divertit: Galeneta.

D’aleshores ençà cada cop que bufa el vent a casa nostra tots tanquem les finestres i les portes no fos cas que entrés i ens emboliqués el nom.

Cançó de la Galeneta
(lletra de Puig-Sarlat-Solà-Villà i música de Xavier Rodom)

Saltar,ballar,
no para de girar
Galeneta, Galeneta.

Li veus voltar
les trenes del seu cap.
Mira-la quin goig que fa!
Danses, festes, cercaviles
tamborins i flabiols
De l'escola n'és pubilla,
la més bonica del món.

Danses, festes, cercaviles
sempre balla pels carrers.
Amb la gent de l'Angeleta,
de l'Angeleta Ferrer.

Té un molinet
que és tot de color verd
Galeneta, Galeneta.

De taronja els nens
li fan el rotlletó
i li canten la cançó.

Danses, festes, cercaviles
tamborins i flabiols
De l'escola n'és pubilla,
la més bonica del món.

Danses, festes, cercaviles
sempre balla pels carrers.
Amb la gent de l'Angeleta,
de l'Angeleta Ferrer.