www.gegantsmataro.cat

Nom: Espantaocells

El Foment té moltes figures a causa de la seva activitat teatral, que es basa, sovint, en personatges creats per l’entitat. A més, també se n’hi atribueixen un grapat més de les entitats que li són associades. D’entre totes aquestes figures, cal destacar, per la seva originalitat i el seu vestit espectacular, l’Espantaocells, una espècie de gegant-titella, obra de Pep Llauder i pintat per Néfer Rovira. Però, sense cap mena de dubte, les figures més conegudes de l’entitat són els gegants que es construeixen per a la Setmana de l’Infant.

La Setmana de l’Infant neix el Nadal de 1971 i es tracta de tot un conjunt d’activitats perquè facin els infants mataronins durant el període nadalenc. Organitzada per un grup de joves de la ciutat amb el suport del Foment, la Setmana crida a la participació, i un dels punts forts per aconseguir-ho són les titelles i els gegants.

Cal destacar que, en aquest grup, hi ha artistes com Néfer Rovira i Eugeni Soler, que, a més de la seva importància en el món de les arts catalanes, destaquen per haver construït, participat o col·laborat en la creació de diversos gegants de Mataró (els Gegants del Tramvia, la Laia Sigil·lata, l’Escorxador, en Rebentaxarxes, en Pep Figueret, etc.), i, també, Lluís Torner (el Negrito, en Zig-Zag, el senyor Carretero, la Maria i la Mariona, etc.).

Els Gegants del Foment, pròpiament dits, es construeixen per a la Setmana de l’Infant de l’any 1973. En són tres, senzills i realitzats molt artesanalment. Dos d’ells tenen bigotis i el tercer surt, de vegades, amb un vel, com per donar a entendre que es tracta d’una geganta. Els caps estan fets amb bidons de sabó i l’estructura és molt simple, de tipus pal (el cap del gegant va fixat en l’extrem d’un pal llarg, per on l’agafa el portador); però el resultat final és molt efectiu. En la construcció d’aquestes figures hi participa activament Pep Llauder (membre i director, en aquesta època, del grup de teatre). Entre d’altres coses, en confecciona els vestits, ja que té una botiga de roba en la qual es fan treballs de sastreria.

Tot i l’èxit dels gegants, el seu aspecte ferotge, descuidat i una mica sinistre causa algun o altre ensurt a la mainada, i l’any 1976 passen per una transformació total. L’única cosa que se n’aprofita són els caps: es tornen a pintar i donen pas a uns personatges totalment diferents als originals –segurament més escaients per als propòsits del Foment. Amb unes estructures noves (ja amb cavallet), un vestuari nou (molt més elaborat i fet, també, per Pep Llauder) i les testes totalment pintades (obra de Néfer Rovira, Eugeni Soler i el mateix Llauder), podem dir que és en aquest moment que s’acaba la història dels tres antics gegants del Foment i comença la dels conegudíssims Gegants de la Setmana de l’Infant.

Aquests gegants, nascuts sota el lema “Els nostres gegants no fan por”, representen ara una família (pare, mare i filla) i participen en totes les edicions de la Setmana de l’Infant a partir de 1976, de la qual són els protagonistes indiscutibles. No és gens estrany que la gent els conegui més pel nom de Gegants de la Setmana de l’Infant que no pas com a Gegants del Foment. La popularitat que tenen en aquestes festes es veu reflectida en uns dels actes més curiosos: el comiat, fins a l’any vinent, dels gegants (més o menys, la mateixa idea o el preludi del comiat de les figures institucionals per Les Santes, que darrerament s’ha popularitzat moltíssim amb l’acte Anem a tancar). Cal destacar, però, que l’1 de gener de 1981 s’acomiaden per sempre i, segons diu la llegenda, tornen al país dels gegants per explicar com de bé s’ho han passat a Mataró.

Al final dels anys setanta i principi dels vuitanta, la seva activitat no es redueix als dies nadalencs, sinó que també participen en nombrosos actes per tota la ciutat, tant festius (com les diades de Sant Jordi i diverses festes de barris), com reivindicatius (diverses manifestacions) o artístics (obres com ara la del famós conte infantil En Pere sense por).

L’any 1977, se celebra una gran trobada de corals infantils al Palau d’Esports Josep Mora i, en aquest esdeveniment tan especial, el grup de teatre El Tramvia s’encarrega d’escenificar el famós conte infantil En Pere sense por. Ho preparen de manera que, mentre les corals canten, el grup de teatre representa la història d’en Pere. Volen fer-ho tant real que fins i tot creen alguns dels personatges amb els seus trets més característics i, com no pot ser de cap altra manera, també els tres gegants del conte, que han de ser tres gegants enormes.

Cap a la meitat dels anys vuitanta, l’activitat dels Gegants de la Setmana de l’Infant es redueix dràsticament, a causa, principalment, de l’aparició de moltes altres figures a la ciutat (procedents d’associacions veïnals, d’escoles, d’entitats diverses...), com també per la importància renovada dels gegants de la ciutat, la Família Robafaves. L’última sortida dels Gegants de la Setmana de l’Infant que es té documentada és per la Diada de Sant Jordi de 1986. Possiblement, i per desgràcia, desapareixen del tot poc temps després.