www.gegantsmataro.cat

Nom: La Dida
Entitat: Veïnat de la Mataroneta
Barri: Mataroneta

Any: 1941 (l'Indi i la Geganta). Primera meitat dels anys 50 (La Dida)

La primera dada fotogràfica de gegants a la Mataroneta de què disposem data dels anys 1934-1935. S’hi pot veure un petit gegant d’uns dos metres d’alçada, que du un barret, un bigoti, un escut amb les quatre barres catalanes al mig del pit i, a la part esquerra, una petita àncora (símbol marítim de la barriada). A la mà dreta, hi porta un pergamí i, a l’esquerra, una espasa. També disposem de fotos de bestiari durant aquesta època, concretament, d’un gran cap de ruc.

Tot i aquestes referències de figures festives abans de la guerra civil, no és fins que s’acaba que tenim dades clares de la importància i el protagonisme dels gegants a les festes d’aquest veïnat de Mataró.

Els gegants, a partir dels anys quaranta, surten cada any per les festes de la zona i agrupen tota la mainada i la jovenalla del voltant. Aquestes festes se celebren per la Mare de Déu d’agost, el dia 15 d’aquest mes. Aquest dia, totes les barques surten a pescar i, al vespre, es reuneixen tots els veïns i fan un sopar amb els peixos que han pescat. Gairebé són un centenar, les persones que, després d’aquest fresc àpat, gaudeixen d’un gran ball per acabar-lo de pair. I, per allà, també s’hi deixen veure els gegants. Ja l’any 1939 hi ha una fotografia d’una geganta d’aspecte molt elegant.

La primera gran parella de gegants de la Mataroneta data dels primers anys de la postguerra; segurament surten per primera vegada a les festes de l’any 1941. No podem precisar si aquest gegants són propis d’allà o si els lloguen cada any. La parella està formada per una mena d’indi (de fet, és coneix com l’Indi) i una dona pagesa. El gegant du una mena de corona amb una gran ploma al mig, mitja melena, uns arcs enormes per arracades i una cara ferotge, amb una boca mig oberta que mostra una dent entre els llavis; a la mà dreta, hi du un pergamí i, al costat esquerre, una espasa penjada al cinturó. La dona va guarnida amb un gran mocador que li cobreix els cabells, un xal a les espatlles i un davantal, i porta, al braç esquerre, un cistell o un ramet de flors, segons l’ocasió.

Els gegants són acompanyats per un bon grup de capgrossos, que probablement són llogats a Barcelona: un dimoni, un ós, una nena amb caputxeta, una nena amb monyo –que té el cap de la geganta de la fotografia de 1939 i que possiblement es convertirà, anys més tard, en la Dida–, una noia riallera –també transformada en gegant uns anys després– i diversos homes (un amb una barretina i unes grans patilles; un altre amb uns grans bigotis; un de calb que s’assembla a l’Stan Laurel –un actor còmic de l’època famós–, i, finalment, un altre amb una estranya ganyota a la boca).

Aquesta parella de gegants surten per les festes de la Mataroneta durant els primers anys de la dècada dels quaranta, però uns anys més tard –és difícil concretar quants–, les estructures de l’Indi i de la geganta que l’acompanya s’aprofiten per donar vida a dos gegants nous. Aquests representen una parella de nuvis: ella vesteix com una núvia i porta un vel, i ell vesteix elegantment i porta un puro a la boca. Si comparem les imatges de la parella antiga i d’aquesta més nova, també podem constatar que hi ha dos capgrossos que també són reaprofitats com a testes per als gegants (el que semblava l’Stan Laurel ara és el nuvi i, la noia riallera, la núvia), mentre que l’Indi continua apareixent a la comparsa, conservant l’espasa, però ara en forma de capgròs. Ara, el nombre de capgrossos que acompanyen els gegants és molt reduït: la nena amb monyo, l’home amb barretina, l’home dels grans bigotis i, com ja hem dit, l’Indi.

No se sap ben bé quin any desapareixen aquests nous gegants ni per què, però, cap al principi dels anys cinquanta, ja tenim una nova figura que els substitueix: la Dida. La utilització de la testa d’un capgròs per a fer un gegant i viceversa és un fet habitual per a moltes figures catalanes contemporànies a la comparsa de la Mataroneta, per això no resulten estranys tots aquest canvis de testes i personalitats dels gegants d’aquest indret.

D’entre el conjunt de capgrossos que acompanyen els gegants, hi ha una “doneta jove amb monyo”, que és idèntica a la imatge que tindrà la futura Dida. Tot apunta que, un cop desapareguts els antics gegants, el veïnat recicla una altra vegada una de les figures i transforma aquesta petita capgrossa en la nova geganta de la Mataroneta. Tal com el seu nom indica, la geganta representa una dida o nodrissa, una dona que alleta els infants dels altres. La figura d’aquestes dones és molt habitual en aquells temps però avui està pràcticament oblidada. La Dida hi viu un període curt però important, a la Mataroneta. Les barraques de la Mataroneta són desballestades, anys més tard, per ordre de l’Ajuntament i, segurament, la Dida es perd amb el desballestament.