www.gegantsmataro.cat

Nom: Brunet
Entitat: Veïns dels Carrers Sant Bru, Cristina, Isanel i Baixada d'en Massot
Barri: Centre

Constructor: Cap (Aragonesa de Fiestas), cos i estructura (pròpia colla)

Any: Estrenat el 8 de setembre de 2012 (estrenat com a capgrós el 4 de setembre de l'any 2000; el cap és de l'antic Bru estrenat l'any 1997)

En Brunet és un simpàtic i rialler guàrdia urbà, amb un gran xiulet penjat del coll i que, juntament amb en Bru, són les figures que representen el veïnat format pels carrers de Sant Bru, de Cristina, d’Isabel i de la Baixada d’en Massot.

No es pot parlar d’en Bru sense parlar d’en Brunet, i tampoc és pot parlar d’en Brunet sense parlar d’en Bru. Dues figures, no només relacionades per representar el mateix veïnat, sinó per estar entrelligades elles mateixes, ja que el gegantó Bru es va convertir anys més tard en el gegant Bru, que es va presentar acompanyat d’en Brunet, que no era altre que l’antic Bru.

La llegenda que envolta la figura d’en Bru parla d’en Tonet, un noi de Can Rierot del veïnat de Valldeix, que tenia una gran vocació de sereno però, amb els nous temps i amb la desaparició d’aquesta antiga professió, es va convertir, finalment, en un agent de la policia local.

En Bru es va construir durant la primera meitat de l’any 1997 pel veïns d’aquella zona per dotar d’una figura que amainés les festes que organitzaven. La testa original era propietat d’una veïna del carrer de Cristina, i era un capgròs infantil creat a la coneguda fàbrica saragossana ‘Aragonesa de Fiestas’. A partir d’aquesta petita testa es va crear un gegantó amb una estructura de tipus manotes.

El gegantó Bru es va estrenar finalment el 6 de setembre de 1997, per les festes dels carrers de Sant Bru, de Cristina, d’Isabel i de la Baixada d’en Massot.

L’any 2000, diversos veïns es posen mans a la feina per fer un nou gegant, més gros i més alt, amb un aspecte més similar al de la policia local actual. Aquest cop, la testa que van utilitzar era la d’un capgròs del taller ‘El Ingenio’ de Barcelona.

El gegant, a part de l’enorme xiulet al coll, se li va dotar d’una porra a una mà, per si un cas, i d’un bloc de multes a l’altra, “eina” molt típica i utilitzada per la guàrdia urbana de la ciutat.

El nou Bru va aparèixer per primera vegada el 26 d’agost de l’any 2000, a la cercavila de la Serenata del carrer de Sant Ramon. No obstant, la seva estrena oficial va ser el 4 de setembre d’aquest mateix any, durant les festes del veïnat.

L’antic gegantó no va caure en l’oblit, sinó que va torna a ser, tal com era al principi, un petit i simpàtic capgròs, amb el nom de Brunet, que acompanyaria en Bru a tot arreu on anés.

El 8 de setembre de 2012, a les festes d’aquest any, en Brunet va aparèixer transformat en gegantó. És a dir, tot i que l’antic Bru i el nou Brunet són dos personatges diferents, és tracta de la mateixa figura.

Els veïns i veïnes del carrer Cristina, Sant Bru, Isabel i Massot fan anys que organitzen les seves festes al voltant de tres puts neuràlgics; el mateix carrer Sant Bru, el pati de la Coma i el pati de l’icònic mas de Can Bruguera. És en una de les dependències d’aquesta històrica masia on també es guarden els gegants.

El Mas Fogueres

El Mas Fogueres (també conegut com a Can Bruguera), és un dels pocs masos situats en el nucli històric de la ciutat i, amb més de 700 anys d’història, està protegit com a bé cultural d’interès local.

Es tracta d’una masia construïda el 1316. La porta d’entrada té una llinda on consta la data de la construcció dels portals, 1615 i el nom de la casa.

Va ser propietat de la família Fogueres del Torrent i dels Massot durant anys i desprès va se habitada per varies famílies fins principis del segle XIX en què, per un motiu o altre, va quedar deshabitada. A l'any 1889, Jaume Bruguera i Rodon, pagès de professió, va llogar el mas per poder allotjar-s'hi. Any més tard, el seu fill la va comprar i, des d’aleshores, el mas pertany a aquesta família.

Fent un resum del que narra en Jaume Bruguera i Castellnou, besnét de Jaume Bruguera:

El mas Fogueras del Torrent és una antiga masia catalana dins el terme municipal de Mataró, a les portes del que actualment s'anomena el centre històric de la ciutat. Si ens remuntem a l'època en què Mataró estava tota envoltada per muralles, el situaríem fora d'aquestes, dit en termes d'aquell temps «fora lo portal de Valldeix».

Està situat a la baixada d'en Massot, un carrer amb força pendent i que des de sempre ha estat un rial d'aigües de pluja, d'aquí el mot «el Torrent»; fins no fa gaire també se l'anomenava «el carrer dels rocs», perquè era ple de grans pedres o rocs que feien impossible el pas de vehicles i just el de persones. No va ser fins a l'any 1968 que es va encimentar el carrer i així es féu transitable; sens dubte encara trobaríem a Mataró molta gent gran que el reconeix per aquest nom.

Inicialment el mas Fogueras era una casa a quatre vents, com moltes altres masies, però posteriorment, i degut a unes reformes, s'hi va edificar una part nova. Era una gran casa de planta baixa i dos alts, que avui encara es conserva en el seu aspecte exterior tal i com era aleshores.

El nom de «Fogueras» és degut a què durant molts anys, possiblement des del segle XV o abans, fins a finals del XVIII, el mas fou habitat per la família Fogueras, pagesos importants de l'època, com ho demostren les propietats que posseïen i diverses peces de terra dins el terme de Mataró; també per tenir com a membres d'aquesta família diversos religiosos que pertanyien a la parròquia de Santa Maria i pel fet que, malgrat que s'emparenten amb d'altres famílies importants de la ciutat, sempre conserven el cognom intercalat.

Malgrat tot, el cognom Fogueras s'acabarà perdent per falta d'hereus, i els Massot passaran a ser els propietaris del mas; amb els anys a aquesta família li passarà el mateix, concretament amb la mort del darrer, el doctor en Lleis Salvador Massot Portell i Fogueras, ocorreguda l'any 1789.

El segle XIX és un període molt intens en la història d'aquesta casa. Passa a ser propietari del mas el notari mataroní Antoni Torras i Mataró, que es casa en segones núpcies amb la vídua de Salvador Massot, heretant per tant totes les seves propietats. L'any 1816 hereta el mas el seu fill, el també notari Desideri Torras i Golorons, personatge controvertit en la seva època, que va fer que la fesomia de l’indret variés en poc temps.

Durant l'etapa de la Guerra del Francès, segons sembla, el mas va patir alguns desperfectes per part de les tropes franceses, ja que va ser destinat com a quarter tant per aquestes tropes com per les tropes dels soldats espanyols.

L'any 1823, durant l'esmentada guerra, degut a què fou destruït el convent dels frares caputxins de Mataró, el pare Guardià acudí al representant de la ciutat per tal que se'ls assignés casa mentre el convent fos reedificat, passant a residir durant un període de temps a «la vulgarment anomenada casa d'en Massot».

Posteriorment i sempre com a propietari en Desideri Torras, la casa Massot també va ser utilitzada per ubicar una de les fàbriques més importants de Mataró. L'any 1836 es creà a Mataró la factoria Busqueta i Sala, una filatura de cotó que seria coneguda a la ciutat com la fàbrica de can Massot; durant cinc anys s'establiren en aquest indret, passant després d'aquest període al carrer de Sant Agustí, però tot i així, durant molt de temps, la gent encara coneixia aquesta nova fàbrica com la de can Massot.

El notari Desideri Torras i Golorons, durant el temps en què va ser propietari de la casa Massot, va convertir l'indret en ben diferent del que havia estat fins aleshores. Tal com hem dit, per pròpia iniciativa va començar a construir en terrenys de la seva propietat, al voltant de la casa, sense permís municipal, tenint molts conflictes amb les autoritats locals de l'època; però aconseguí d'obrir dos nous carrers, el de Cristina i el d'Isabel II, en honor a les reines d'aquell temps, assegurant-se d'aquesta manera una quantitat de censos perpetus per als «establiments atorgats» als nous residents dels dos carrers.

El 16 de febrer de 1845 es formalitza la venda de la casa Massot al negociant mataroní Joan Antoni Colomer i Riera, després que durant força temps ja no hi residís ningú. Però aquest no la va comprar per a viure-hi, sinó com a fàbrica. Aquesta activitat, però, no degué reeixir.

El 1856 passa a ser propietari del mas en Joan Colomer i Ventura, fill de l'anterior, utilitzant «tota aquella gran casa», segons sembla, com a magatzems per a comerciants i industrials de la ciutat, llogant els baixos i les habitacions per guardar diferents materials i caps de bestiar. Però el 1884, any de la seva mort, hereta la casa el seu fill, en Joan Colomer i Noguera, comerciant, solter i tant sols amb 28 anys. La propietat li va durar poc temps, ja que tres anys més tard, el dia 2 de novembre de 1887, es va morir, tot deixant en testament totes les seves propietats a la parròquia de Santa Maria de Mataró per a una causa pia.

I, ja per acabar, el dia de Tots Sants de l'any 1889, un avantpassat meu, en Jaume Bruguera i Rodon, el meu besavi, pagès, i que fins aleshores havia estat masover de l'horta de can Boada, va llogar «tota aquella casa gran, anomenada la Casa de Massot, altrament Mas Fogueras del Torrent i antiguament lo Mas Campmajor», per poder allotjar-s'hi, tornant a donar a la casa, que durant més de cent anys podríem dir que havia estat deshabitada, una nova activitat familiar. El meu avi, en Josep Bruguera i Tramunt, la va comprar a la parròquia de Santa Maria l'any 1923, i fins avui...

Jaume Bruguera i Castellnou