www.gegantsmataro.cat

Nom: Crossi
Alçada: 3,70m
Entitat: Escola Camí del Cros
Colla: Colla Gegantera del Crossi
Acompanyament musical habitual: Batukada
Barri: Cerdanyola

Constructor: Núria Aymerich

Any: 17 d'abril de 1999

Aquest és en Crossi, el gegant de l’escola pública Camí del Cros del barri de Cerdanyola, un dels més característics de Mataró.

La història d’aquest gegant es remunta el juny de 1998, quan en una de les reunions de final de curs, el claustre decideix que el Tema de l’any del curs 98-99 consistiria en la creació del gegant de l’escola, amb l’objectiu d’apropar els alumnes a la cultura, la llengua i les tradicions catalanes, tenint en compte l’origen de la majoria de famílies escolaritzades al Camí del Cros.

Començat el curs, el setembre de 1998 es fa un plantejament de com es distribuirien les tasques i funcions de tothom que s’hi impliqués. Tot seguit, al novembre s’inicia el projecte, en el qual hi col·labora tota la comunitat educativa (mestres, alumnes i famílies) i és anomenat “Fem el nostre gegant”. Una de les particularitats d’aquest procés és que tota l’escola en va seguir l’evolució, des del principi fins al final. I és que el dimecres 4 de novembre de 1998 diversos gegants d’altres escoles de la ciutat apareixen a un dels passadissos del Camí del Cros, on serien exposats durant la setmana, com a motiu d’inspiració per al concurs de dibuixos de propostes del gegant de l’escola. La idea més proposada resulta ser la d’un llapis, que ja era el logotip de l’escola abans de crear el gegant. Tot seguit, es fa una votació dels dibuixos seleccionats i la imatge del gegant del Camí del Cros surt de la barreja de tres llapis diferents, agafant el millor de cada dibuix.

A continuació, es contacta amb Núria Aymerich, encarregada de les activitats extraescolars de plàstica a l’escola, que porta a terme el disseny, i Sergio Laniado construeix una estructura metàl·lica. La confecció del vestit va anar a càrrec d’un grup de famílies. La construcció de la testa i les mans comença a principis de gener i acaba a finals de març. De manera simultània, l’estructura i el vestit també es van anar fent en el mateix període de temps.

El pressupost inicial per fer el gegant era de 489.000 pessetes. Aquest alt preu va portar a presentar el projecte a l’Enciclopèdia Catalana, ja que concedien unes beques a les escoles catalanes que complissin uns requisits, i els n’hi va ser concedida una.

El pas següent era decidir-ne el nom. De les 6 propostes (Llapissot, Llapisset, Punxeta, Punxet, Crossi i Carbonet), el guanyador va ser Crossi.

Per altra banda, l’escola també va fer un taller de creació de 4 capgrossos que es van estrenar a la festa de carnestoltes de l’escola, en la que també hi va participar en Bernardino del CEE Les Aigües.

Arribat el 17 d’abril, en Crossi s’estrena en una gran festa envoltat de quasi tots els gegants d’escoles de la ciutat i en Mossèn Biscúter, com a figura representant del barri de Cerdanyola.

Des d’aleshores participa molt activament en gran part de les trobades geganteres de Mataró, sent de les figures més conegudes i singulars de la ciutat. Fins i tot, té una cançó pròpia (“La Cançó d’en Crossi”) editada en CD per un grup de música infantil i presentada al concurs de cançons del Club Super3 de Tv3.

A la trobada provincial de gegants, gegantons i capgrossos d'escoles de la demarcació de Barcelona, que es va celebrar a Mataró el dia 6 d'abril de 2002, en Crossi va estrenar un vestit (idèntic a l'anterior tret de la part baixa).

Com anècdota, cal destacar que la seva colla gegantera fins i tot disposa d'uns estatuts propis i que va participar a la Cavalcada de les Festes de la Mercè de Barcelona a l'any 2003.

Durant la Trobada de Gegants del Maresme, celebrada el 7 d'octubre de 2006 a Mataró, en Crossi es va presentar amb una nova fisonomia: pintat un xic diferent (més pàl·lid) i amb uns braços manotes substituint els antics i, malauradament, perdent el seu peculiar llapis de la ma dreta i la seva enorme llibreta de l'esquerra. Temps més tard, se li canvia l’estructura passant a ser de fusta. A nivell musical també hi van haver canvis, ja que inicialment l’instrument d’acompanyament de la figura era el flabiol i seguidament van optar per canviar a batucada.