www.gegantsmataro.cat

Nom: Pasqual
Alçada: 3,40m
Entitat: Barri de les Santes-Escorxador
Colla: Colla de Les Santes-Escorxador
Barri: L'Escorxador

Constructor: Josep Cardona (Nona)

Any: 1991 (l'original és de l'any 1980)

Padrins: Robafaves
Padrins: La Geganta

< Veure Pasqual anterior >

En Pasqual és el gegant del barri de Les Santes-Escorxador. Aquest gegant és dels veterans de Mataró. Té quasi 25 anys d'història encara que la seva aparença actual és molt més recent i, el seu nom, encara més, ja que durant més de 20 anys ha estat conegut simplement com l'Escorxador.

El gegant va vestit amb una bata llarga representativa del seu ofici, mocador blau al coll, faldilles negres i un gran ganivet de carnisser a la mà dreta, eina fonamental per a realitzar la seva feina que és la d'un treballador de l'antic escorxador de Mataró (obra modernista protegida i conjunt d’edificis emblemàtics d'aquesta part de la ciutat).

El ganivet, tot i ser el tret més característic del gegant, ha creat certa controvèrsia, ja que no inspira gaire confiança als més menuts.

El primer Escorxador el va construir l'any 1980 el desaparegut Eugeni Soler, veí del barri i membre de grups teatrals com El Tramvia i la companyia Dagoll Dagom.

El gegant va ser estrenat i batejat el dia 21 de juny de 1980 durant les festes dels barris del Palau i de l’Escorxador (en aquella època era conjunta), i va ser apadrinat per en Robafaves, Geganta, els Gegants de la Setmana de l'Infant, el Pagès i en Pep. Després, tots ells van participar en una gran cercavila amenitzada pel Grup d'Animació Barrila.

Des de la seva creació i durant deu anys, el gegant va ser molt participatiu, tant a les festes del seu barri com a la d'altres barris veïns: Sant Simó, Rocafonda, ... i posteriorment, El Palau (quan l'Escorxador i aquest van decidir celebrar les seves festes separadament).

També té un ball propi, amb lletra i flabiol composat per en Francesc Soler i Cantón (pare de l’Eugeni Soler i que era membre de la Associació de Veïns del barri)

Cap a l'any 1990 l’Escorxador ja estava una mica deteriorat i els veïns es van plantejar seriosament de substituir-lo per un de nou. La seva darrera sortida multitudinària va ser per la diada de Sant Jordi d'aquell mateix any, i uns quant mesos més tard va desaparèixer definitivament i en pren el relleu un nou gegant, l’actual Pasqual, construït pel famós ninotaire Josep Cardona 'Nona'. Malauradament, l'antic gegant va anar a parar a l’escombraries entre els anys 1990 i 1991.

En Nona va fer la nova figura amb un aspecte molt més humanitzada que l’antic gegant, amb una cara afable i tranquil·la guarnida amb uns grans bigotis. Va seguir les faccions d’un antic treballador, molt conegut a l'escorxador, anomenat Pasqual. Malgrat que el seu aspecte final no reflecteix gaire aquesta similitud, tret de les particularitats més significatives, set anys després, i per votació popular, la gent del barri va voler que es digués com ell. El bateig d’en Pasqual es va dur a terme durant les festes del barri de l’any 1997.

Entre l’any 1999 i 2000 el gegant va ser restaurat al Taller de la Khel( taller d’artesania en cartró que estava situat al camí Ral) per la Raquel Ruiz Boix.

L’Antic Escorxador Municipal de Mataró

Aquest conegut complex mataroní està format per un conjunt d'edificis dins un recinte tancat per un mur i tanques de ferro forjat, amb una superfície propera als 15.000 metres quadrats. L'edifici principal el formen tres naus de planta baixa i tipologia basilical connectades entre si per uns passos coberts (abans amb les guies de transport del bestiar).

La coberta, amb les teules vidriades de colors, és a dues aigües amb la part central més alçada permetent l'entrada de llum zenital i la ventilació. A l'interior les parets estaven protegides amb un arrambador de ceràmica vidriada utilitzada també com a ornament en les finestres. A l'exterior l'estructura es reflecteix a les façanes amb unes pilastres i arcs d'obra vista amb finestres de vitralls de colors (groc i rosat).

El conjunt del recinte es completa amb altres edificis auxiliars disposats al voltant de les naus principals: l'edifici de la triperia, els corrals, la porteria i el dipòsit elevat d'aigua (de planta octogonal i decorat amb ceràmica vidriada de colors). Tot el conjunt constitueix un interessant exemple de complex industrial modernista.

Es va inaugurar l'any 1915. El 1907 l'ajuntament havia creat una comissió especial per a la construcció d'un nou escorxador municipal per substituir l'existent en el mercat de la plaça Gran. El 1908 va comprar uns terrenys als afores de la ciutat, a prop de la Riera de Sant Simó, al carrer de Puerto Rico (actualment carrer de Prat de la Riba). La comissió va encarregar el projecte 1909 a Melcior de Palau i Simón, suposant l'obra més important de l'arquitecte i el primer escorxador d'aquest estil adequat a les normes d'higiene i de capacitat.

L'escorxador va prestar servei a la ciutat fins a l'any 1986 per no reunir les condicions tècnico-sanitàries mínimes (el 1976 s'havia aprovat la Ley Sanitaria, una normativa per a la modernització dels escorxadors).

El conjunt va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l'any 1996, i tres anys més tard es va incloure en el Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de la ciutat, moment a partir del qual s'adequaren les naus principals per allotjar el servei de manteniment i els serveis municipals.

El 2007 l'edifici que acollia la triperia esdevingué l'Escola Bressol Els Menuts. I l'abril del 2008 s'inaugurà dins el recinte, en l'espai que havien ocupat corrals, el nou edifici de la colla castellera Capgrossos de Mataró.

Entre el 2010 i el 2013 es va dur a terme la rehabilitació del conjunt principal format per les tres naus de l'antic escorxador per donar-li un nou ús com a biblioteca pública. El projecte va ser executat per l'arquitecta municipal Dolors Periel. Es van adaptar les tres naus de matança per a ús com a biblioteca pública. Les naus van ser reparades i emfasitzades, enderrocant els cossos adossats a la part posterior de cadascuna i el cos adossat a la part anterior de la nau central (antiga càmera de carn). Les construccions enderrocades van ser substituïdes per nous volums moderns, amb coberta plana i lluernes longitudinals que segueixen el mateix eix que els de les naus principals. Les façanes dels nous elements són vidriades, amb lames de pedra horitzontals per protegir l'interior del sol. El volum ubicat a la part anterior de la nau central, amb la qual es relaciona a través d'un pati soterrat, fa les funcions d'accés a la nova biblioteca. A l'interior, per remarcar el valor de l'espai, les tres naus no tenen cap mena de compartimentació. a la nau central és destacable la construcció d'un altell format per dos rectangles aïllats de la resta d'elements de l'edifici, que recorren la nau longitudinalment, enllaçats per dues passeres. Aquest nou element permet una visió espacial inèdita de l'interior de la nau. S'han mantingut els passadissos de comunicació entre les naus, modernitzant-los amb tancaments vidriats i a l'actual sala d'actes (nau de matança de bestiar boví) s'ha mantingut part de les guies que es feien servir per al transport del bestiar. En total, el nou equipament té una superfície de més de 2.000m².

El 3 de febrer de l'any 2013 el conjunt va obrir les portes com biblioteca Antoni Comas. A la inauguració hi van assitir el gegant del barri, en Pasqual, els gegants de la Ciutat, la Familia Robafaves, i tot els gegants dels barris i escoles limítrofs; els Gegants de Sant Simó, la Palaueta, el Ferm, en Ramonet, en Xanet-Xaneta, l’Ona, en Berto, en Quimet, la Rocaina, en Tomàs, la Menuda, la Colorà i les capgrosses de la Vocalia de Dones de Rocafonda.