www.gegantsmataro.cat

Nom: El Nen
Entitat: Escola GEM
Barri: Molins

Constructor: Dolors Curell

Any: 1981

Els anys 70 les escoles de Mataró, principalment les concertades o cooperatives escolars, creaven les seves pròpies figures. L’Anxaneta que llavors era una escola d’aquestes característiques creà la seva pròpia figura, en Xanet-Xaneta i anys més tard, pel Carnestoltes de 1978, el GEM el seguí, creant una colossal i gegantesca figura de quasi 5 metres, el Patufet, el gegant més alt conegut de tota la ciutat.

Donat el volum considerable que representava tenir un gegant colossal de les dimensions del Patufet a l’escola, es va pensar de fer un gegant més a mida dels alumnes i professors que es volessin entrenar duent-lo a cercaviles i passejades.

Al llar del primer trimestre dels curs 80-81 la mestra de plàstica de l’escola Dolors Curell i els seus alumnes van construir un nou gegant, també d’una alçada considerable; el Nen. El gegant anava abillat amb un jersei de llana a mode d’armilla, camisa blanca i faldilla color fosc i en el primer periode anava proveit d’una gorra o boina negra.

En plena tardor de 1980 i hivern de 1981, aquest bonic gegants fou testimoni mut de la foguerada organitzada per cremar el Patufet durant el carnestoltes de 1981 juntament amb una gegantona nena que també fou cremada en aquella ocasió.

Va participà a trobada de gegants mataronins de la diada de Sant Jordi de 1981 i, aquell dia, fruit d’un acte vandàlic, se li va fer malbé la cara.

Aprofitant la malmesa testa, fou esculpida damunt d’aquesta un nou rostre, molt més afable, bonic i rialler que feien que el Nen guanyés moltissim amb aquesta nova fesomia. També fou eliminada la boina que duia ja que el cap era molt més voluminós que la primera imatge a conseqüència d’anar afegint capes de paper i cartró damunt de la testa ja existent.

Fou aixi com ja s´el pogué veure a les diades de Sant Jordi de 1982 i 1983 i segurament al de 1984, car el 1985 ja desaparegué per complet de l’escola, quedant aquesta orfe de figures gegantines fins l’any 1991.

Recerca de Jordi Miralles