La Dona

La Web dels Gegants de Mataró

Nom: La Dona
Alçada:
Colla: COPP
Població: Mataró (Centre)
Constructor: Membres de les Cooperatives
Any:

La majoria de Gegants del COPP van néixer durant la dècada dels setanta (finals de la dictadura franquista i predemocràcia) i volien representar els diferents estaments institucionals del moment: la família (el pare, la mare, el fill i la filla de procedència pagesos) i el poder social (el jutge, el guàrdia municipal, la parella de guardies civils, el capellà, la monja, el rei...).

El Centre d´Orientació Psicopedagógica (COPP) arrenca com una entitat cultural dintre de la Unió de Cooperadors de Mataró els anys 60. Néix per cubrir una necessitat sociocultural i de creixement espiritual dels membres cooperativistes i com una proposta diferent a la dels grups polítics.

Dos dels grans mestres vinguts de Barcelona i que van portar els seus coneixements als membres del COPP van ser en Jordi Vallès i en Jordi Serra.

En Jordi Serra, Coordinador d’Animació de Barcelona, va tenir un paper molt important en el naixement del moviment lúdic de l’entitat i que es plasma al carrer amb els primers gegants del COPP a principis dels anys 70 i que van desfilar, entre altres llocs, davant l’Ajuntament i per la Riera, acompanyats de la Família Robafaves i els Nans.

Aquestes primeres figures eren cinc o sis i es tractava d’un tipus de gegants de pal molt senzills, amb una mena de canya que aguantava cadascuna de les mans i que eren subjectades per membres de la colla per donar-los mobilitat, com si fossin unes Titelles Gegants.

Els gegants del COPP més coneguts i que representen els diferents estaments institucionals van començar a construir-se a mitjant anys setanta, gràcies a uns tallers d’art i plàstica dirigits pel mestre Jordi Vallès. Fruit d’aquesta segona fornada de gegants van néixer el Pagés, la Pagesa (o Vella Groga), la Nena (o la Filla dels Pagesos), el Rei, el Jutje (actual Executiu), , el Capellà, la Monja el Municipal i la Parella de Guàrdies Civils, a més d’alguns capgrossos.

Tots aquest gegants, com havien fet els seus predecessors, els titelles, ràpidament van adquirir un paper festiu i reivindicatiu molt important, recuperant un dels espais públics de reunió més populars i prohibits pel franquisme, el carrer. Els gegants van sortir al carrer i eren ballats pel poble i, més que una parodia del règim, representaven el poder al servei del poble. Ha estat d’aquesta manera simbòlica i festiva, l’única possibilitat que han tingut les classes populars de manejar el poder sense valdre’s de revolucions violentes. Tots aquests actes lúdics anaven també acompanyats de xerrades, conferències, taules rodones, etc...

Els gegants del COPP també han estat utilitzats en diferents accions reivindicatives del patrimoni immobiliari, que segons expliquen els membres cooperativistes, varen ser espoliats a la Unió de Cooperadors de Mataró durant la dictadura franquista.
Un cop acabada la dictadura, aquest gegants no van deixar de sortir i als anys 80 eren dels més actius de Mataró, doncs juntament amb els gegants dels esplais, dominaven la imatge gegantera de la ciutat.

Potser, la Parella de Guàrdies Civils, ha estat una de les més populars de l’entitat i malgrat haver sortit molt poc en les últimes dècades del segle XX, és coneguda per haver estat exposada tots aquests anys a l’entrada de l'edifici de les Cooperatives de Mataró, al bell mig de La Riera.

Aquesta parella va ser construïda pels membres de les Cooperatives, abans de l’any 1977. El Guàrdia Civil I es caracteritza per tenir un posat més seriós i una mirada severa que produeix cert respecte i temor alhora; el seu company, en canvi, és més baixet, d'aspecte més bonifaci i humil, i amb una expressió més aviat trista i gens severa, que el fa una mica més proper a la gent.

Cal recordar la història més tràgica d’aquestes figures que van protagonitzar a la veïna vila d’Argentona. A mitjan anys 70 es va legalitzar l’Associació de Veïns d’Argentona. Per celebrar-ho, l’any 1977 es va fer una acció pels carrers del poble en què els veïns recuperaven el nom que els c