www.gegantsmataro.cat

Nom: Dídac
Entitat: Escola Pia Santa Anna
Barri: Centre

Constructor: Josep Maria Codina i alumnat de l'escola

Any: 1987

En Dídac era el gegant de l'Escola Pia Santa Anna. Representa un nen de l'escola, amb la bata típica; possiblement, molt juganer, però de ben segur que espavilat i molt intel·ligent, doncs com podeu veure a la foto, anava amb el cap ple de saviesa (llibres, fulls, llàpis, etc...).

Va ser construït l'any 1987 coincidint amb el 250è aniversari de l'arribada dels escolapis a Mataró. En motiu d'aquesta efemèride tan especial, es va reestructurar l'edifici que tenia l'escola a l'Avinguda Jaume Recoder i s'hi van poder instal·lar els estudis de secundaria. I és en aquest centre i amb aquests alumnes on comença la curta història d'aquest gegant. En un exercici de classe (dins les matèries artístiques), els nois i noies, supervisats pel mestre Josep Maria Codina, van decidir construir un gegant, com ja s'havia fet en altres centres, i que representaria l'escola, tant en les celebracions especials d'aquell any, com a d'altres festes i actes públics. I d'aquest exercici artístic va sorgir aquest genial i divertit company de classe que durant alguns anys va acompanyar la vida, sobretot, dels nens més petits.

Un cop acabat va ser exposat durant un temps a la ja desapareguda Impremta Minerva (al carrer de Barelona), que per aquella època s'havia convertit en Sala d'Exposicions. Sabem que no li agradava massa anar a passejar, de manera que pràcticament no es va deixar veure en festes i cercaviles, però això sí, li encantava estar exposat i controlar tot el que passava davant seu, i és per això que el van portar a l'entrada de l'escola dels més petits, al Torrent, on podia rebre tots els infants que anaven a apendre.

Com a sortida més destacable esmentarem la que va fer l'any 1990 a la trobada de gegants de la festa del barri de Sant Antoni de Barcelona.

Actualment el gegant ha desaparegut..., tot i que, pel que se sap, quan l'Escola Pia va deixar les depedències de l'Avinguda Jaume Recoder per anar al carrer Sant Agustí, el motlle de la figura va quedar a les golfes de l'edifici, i... qui sap si encara resten allà. Potser algun dia podrem tornar a veure aquest cap ple de llibres i llàpis plantat de nou a la porta d'alguna escola, sentint les rialles i els gestos d'admiració dels més petits.