La Web dels Gegants de Mataró

La Web dels Gegants de Mataró



Visitants Totals : 1.111.326
Usuaris Conectats : 3






Laia Sigil·lata

www.gegantsmataro.cat

Nom: Laia Sigil·lata
Entitat: Barri de Pla d'en Boet
Colla: Colla Gegantera de Pla d'en Boet
Barri: Pla d'en Boet

Constructor: Néfer Rovira

Any: 1980

< Veure Laia Sigil·lata posterior >

La Laia Sigil·lata és la geganta del barri del Pla d’en Boet. Tot i que el seu origen es remunta a l’any 1980, sent la tercera geganta de barri d’una Mataró democràtica, la seva vida no ha estat contínua i la seva personalitat tampoc. La primera Laia Sigil·lata, d’un tamany enorme, tenia tots els trets típics d’una jove pubilla catalana mentre que la segona Laia Sigil·lata representa una dona ibera, ornamentada amb unes joies vistoses i uns complements que fan referència al seu origen laietà.

Els veïns de Pla d’en Boet, l’any 1980 van organitzar la primera gran festa popular del barri, coneguda com Les Festes de la Primavera, i, entre els actes, hi havia una gran cercavila de gegants. Un dels gegants que hi assisteix és el primer prohom de l’antiga Iluro: en Lucius Marcius, representant del barri veí Peramàs-Esmandies.

Els veïns, contents de l’èxit d’aquesta cercavila, es proposen, també, de ser representats per un personatge propi (en aquest cas, anònim), però simbòlic de la història del barri. És per aquest motiu que l’associació de veïns no triga a encarregar la construcció d’una geganta a Néfer Rovira, qui, juntament amb Francesc Calpe i Ramona Marquet, que li’n va confeccionar el vestit, duen a terme el projecte. La Laia Sigil·lata s’estrena l’any 1980 i representa una distingida pubilla catalana. El nom i el cognom triat fan referència al passat històric del barri i als seus antics habitants: primer, els laietans i, després, els romans.

Fem una mica d’història: cal dir que un dels nuclis ibèrics que, cap al final del segle II o al començament del segle I abans de Crist, s’expandeix i es converteix en una pròspera ciutat romana és Iluro. En l’actual barri del Pla d’en Boet, hi trobem la vil•la de Torre Llauder, que formava part d’aquesta ciutat i on, actualment, s’hi troben uns importants jaciments arqueològics.

El nom de Laia prové dels antics pobladors ibers situats a la zona que actualment s’estén entre el riu Llobregat i la Tordera, els laietans; i el cognom, Sigil•lata, fa referència als fragments de ceràmica romana de la qual n’hi devia haver moltes mostres a la zona de l’actual vil•la Torre Llauder.

No és casual que, el 1998, el pare de Néfer, l’artista Josep M. Rovira Brull, faci una escultura immensa, anomenada Laia, l’arquera, situada, també, al barri del Pla d’en Boet. Es tracta d’una escultura monumental que es troba a la Porta Laietana de Mataró i que es considera una de les icones contemporànies de la ciutat. La Laia representa una dona prehistòrica que apunta amb un arc a Burriac, a l'indret on hi ha el poblat ibèric on els historiadors han situat l'origen de Mataró. Segons l'arquitecte la Laia representa “la unió de l'home i la terra”. Terra i natura fèrtil maternal i terrible quan se sent agredida. Deessa mare capaç d'engendrar i generar vida i així garantir la pervivència de la tribu. L'arc fa referència a la deessa grega Artemisa, filla de Zeus i Leto i bessona d'Apol•lo, que era venerada per ser deessa de la caça, dels parts, de la virginitat i protectora de les nenes.

Poc després del seu naixement, la geganta dorm en uns barracons de la mateixa associació de veïns, però, més endavant, la desen a la coneguda empresa de tints Tintex, actualment desapareguda. Malauradament, cap a la segona meitat dels anys vuitanta, la geganta deixa de sortir i, amb el temps, se’n perd la pista definitivament. La Laia Sigil·lata, per tant, té poc temps d’activitat –dos o tres anys com a molt–, a causa, principalment, del seu pes enorme; però és tal l’impacte que va produir, que al barri es parlava de recuperar-la durant molt de temps, fins que el 2009 s’aconsegueix aquesta fita.

L’encàrrec, aquest cop, el va rebre l’artista Mataroní Sergio Laniado, i la nova Laia no seria una pubilla sinó una geganta ibera ornamentada amb unes joies vistoses i uns complements que fan referència al seu origen laietà: braçalets, arracades, un espectacular collaret i una gerra gran amb unes inscripcions amb els caràcters ibers del seu nom i el seu barri. El vestit el va dissenyar la Patrícia Pachón. La Laia Sigil·lata s’estrena el dissabte 6 de juny de 2009 per les festes del barri, acompanyada, com ja ho va fer la primera Laia feia més de 25 anys, per en Lucius Marcius, a més de tot un seguici de gegants mataronins.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat





© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat