Laia Sigil·lata

La Web dels Gegants de Mataró

Nom: Laia Sigil·lata
Alçada:
Colla: Colla Gegantera de Pla d'en Boet
Població: Mataró (Pla d'en Boet)
Constructor: Néfer Rovira
Any: 1980

* Foto cedida per en Kiko Calpe i la Ramona

La Laia Sigil•lata és la geganta ibera del barri del Pla d’en Boet i obra de l’artista mataroní Sergio Laniado. Va ornamentada amb unes joies vistoses i uns complements que fan referència al seu origen laietà: braçalets, arracades, un espectacular collaret i una gerra gran amb unes inscripcions amb els caràcters ibers del seu nom i el seu barri. Patrícia Pachón en dissenya el vestit. S’estrena el dissabte 6 de juny de 2009 per les festes del barri, acompanyada, com ja ho va fer la primera geganta fa més de 25 anys, per en Lucius Marcius, a més de tot un seguici de gegants mataronins.

El barri de Pla d’en Boet ja té una certa tradició gegantera, perquè l’any 1980 celebra la seva primera gran festa, coneguda com Les Festes de la Primavera, i, entre els actes, hi ha una gran cercavila per tot el barri. Un dels gegants que hi assisteix és el primer prohom de l’antiga Iluro: en Lucius Marcius, representant del barri veí Peramàs-Esmandies.

Els veïns del barri estan molt contents d’aquesta cercavila, i es proposen, també, de ser representats per un personatge propi (en aquest cas, anònim), però simbòlic de la història del barri. És per aquest motiu que l’associació de veïns no triga a encarregar la construcció d’una geganta a Néfer Rovira, qui, juntament amb Francesc Calpe i Ramona Marquet, que li’n confecciona el vestit, du a terme el projecte. La Laia Sigil•lata s’estrena l’any 1980 i representa una distingida pubilla catalana. El nom i el cognom fan referència al passat històric del barri i als seus antics habitants: primer, els laietans i, després, els romans.

Fem una mica d’història: cal dir que un dels nuclis ibèrics que, cap al final del segle II o al començament del segle I abans de Crist, s’expandeix i es converteix en una pròspera ciutat romana és Iluro. En l’actual barri del Pla d’en Boet, hi trobem la vil•la de Torre Llauder, que forma part d’aquesta ciutat i on, actualment, s’hi troben uns importants jaciments arqueològics.

El nom de Laia prové dels antics pobladors ibers situats a la zona que actualment s’estén entre el riu Llobregat i la Tordera, els laietans; i el cognom, Sigil•lata, fa referència als fragments de ceràmica romana de la qual n’hi devia haver moltes mostres a la zona de l’actual vil•la Torre Llauder.

Poc després del seu naixement, la geganta dorm en uns barracons de la mateixa associació de veïns, però, més endavant, la desen a la coneguda empresa de tints Tintex, actualment desapareguda. Malauradament, cap a la segona meitat dels anys vuitanta, la geganta deixa de sortir i, amb el temps, se’n perd la pista definitivament. La Laia, per tant, té poc temps d’activitat –dos o tres anys com a molt–, a causa, principalment, del seu pes enorme; però és tal l’impacte que produeix, que al barri es parla de recuperar-la durant molt de temps, fins que el 2009 s’aconsegueix aquesta fita.

No és casual que, el 1998, el pare de Néfer, l’artista Josep M. Rovira Brull, faci una escultura immensa, anomenada Laia, l’arquera, situada, també, al barri del Pla d’en Boet.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat





© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat