La Web dels Gegants de Mataró

La Web dels Gegants de Mataró



Visitants Totals : 1.112.338
Usuaris Conectats : 5






Norilca

www.gegantsmataro.cat

Nom: Norilca
Alçada: 2,50m
Entitat: La Web dels Gegants de Mataró
Colla: Colla de la Norilca
Barri: Via Europa

Constructor: Sergio Laniado (cos i atrezzos)

Any: Estrena 27 de febrer de 2005

< Veure Norilca posterior >

La Norilca és una dona guerrera, l’origen de la qual s’inspira en la barreja de diverses cultures, sobretot les més influents al Mediterrani (la celta, la romana, la grega, l’egípcia, la musulmana, etc...), i és la primera figura femenina d’aquest estil que hi ha a la ciutat.

El seu casc és una barreja de molts estils sobre la base del típic casc imperial romà anomenat gàlea. Les banyes són una reminiscència celta, no vikinga, doncs, en contra del que molta gent pensa, els víkings no portaven banyes al casc. Aquestes també simbolitzen l'essència grega del barri de Via Europa, representat en les figures de la plaça d’Itàlia, on el déu Zeus es converteix en brau per persuadir la princesa Europa. També porta trenes, ornaments molt utilitzats pels guerrers celtes i nòrdics.

A la seva mà esquerra porta un gran escut amb les formes típiques de les caetres, antics escuts rodons íbers i celtes. Encara que costi de veure, en ell hi ha gravat el nom "Norilca" amb una mena de grafies que recorden l’escriptura íbera. A la part superior hi podem trobar les inicials dels promotors de la figura, una "T" i una "C".

A la mà dreta porta un enorme falcó pelegrí anomenat Drago, la més noble de totes les aus de caça. La Norilca, tot i ser una guerrera, no és massa bel•ligerant i enlloc de portar una arma a la mà, prefereix portar aquest ocell, recordant l'antic art de la falconeria, introduïda pels visigots i potenciada posteriorment pels àrabs, en què, animal i persona, treballen conjuntament per aconseguir portar a terme la caça.

El cinturó de la geganta està inspirat en el cinturó màgic d’Hipòlita, filla del déu Ares i reina de les amazones. A la part central hi ha un espectacular cap que representa una espècie de drac-dimoni egipci anomenat Incubus. Aquest cap d'aspecte terrorífic vol fer referència a una època llegendària en què la bruixeria i aquests éssers mitològics (dracs, dimonis, etc) eren un dels pitjors temors de la gent i dels pobles. Dins d’aquesta mitologia neix també la llegenda de Sant Jordi i el drac.

Penjat del cinturó porta una llarga espasa, adornada amb la senyera, i una labris, destral de doble fil, amb el nom de Via Europa inscrit en el seu mànec. La labris està associada a la Gran Deesa, divinitat principal de la antiga cultura minoica, la primera gran civilització europea. En la mitologia grega, aquesta destral era l’eina de treball, i no de guerra, de les amazones gregues. És per tot això, que actualment s’utilitza sovint la imatge de la labrys com a símbol associat al poder femení.

La història de la Norilca comença el 26 d’octubre de 2002, quan a en Toni Braza, co-creador de La Web dels Gegants de Mataró, se li acut que, a una pàgina que parla de gegants, potser li cal de tenir-ne un de propi. Sense saber gaire cosa del tema, però amb diverses idees, tira endavant el projecte: vol que sigui de mida més aviat petita i que sigui diferent a la resta dels gegants mataronins; que sigui una dona d’aspecte guerrer llegendari. El nom que tria és Norilca, un anagrama l’origen del qual està extret d’un poema que escriu uns quants anys abans.

La construcció de la figura és llarga i està plena d’alts i baixos. A principis de l’any 2004 la feina queda estancada i una de les tietes d’en Toni decideix demanar l’ajuda d’en Sergio Laniado. Aquest la porta al seu taller i acaba modelant la figura, fent coincidir i ajustant les peces que ja té (el cavallet i el cap) amb les noves que ell construeix (cos, falcó, cinturó, escut, espasa, etc...) fins a donar-li un aspecte impressionant.

La geganta s’estrena el dia 27 de febrer de 2005 amb motiu de la festa del 5è aniversari de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, tot i que el dia 24 fa el seu primer acte públic al programa La Fàbrica, de Televisió de Mataró. La colla està formada originàriament pel propi Toni, la seva dona Coral i en Jordi Miralles, un dels col•laboradors més importants del Web dels Gegants de Mataró.

El març de l’any 2006, la Norilca passa de ser una nena a convertir-se en una dona. Aquest canvi es deu, principalment, a la substitució de la petita testa, provisional, per un cap de gegant de debò. La creació del nou cap va a càrrec de Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca, i és per Sant Jordi de 2006 que la Norilca apareix per primer cop amb la seva nova fisonomia. A diferència del cos, que és de cartró pedra, el cap és de fibra de vidre i malgrat la idea inicial és fer una rèplica de l'original, finalment es decideix donar-li un toc més guerrer.

El 16 de juny de l’any 2007, durant les festes del barri de Peramàs-Esmandies, es fa l’acte del bateig i l’apadrinament de la figura. Els padrins són en Lucius Marcius i la geganta de Vilassar de Mar, la Lucia; i, els testimonis de l’acte, en Pigat i l’Espaciosa, de Vilassar de Mar; els Gegants del Masnou; el Senyor Carretero; en Pep la Guineu; en Llauderet Gratacels; en Ton; l’Antoniu, i en Tridi. El fet que el padrí sigui en Lucius Marcius no és casual, ja que hi ha molts lligams entre les dues colles i entre els dos gegants (cal remarcar que la Norilca, en els primers anys de vida, dorm al Casal de Barri Les Esmandies, cosa que promou tot tipus de comentaris sobre la relació d’ambdós gegants).

L’estiu de 2007, s’arregla la malmesa estructura i canvia de pentinat. Així, el 29 de setembre, es presenta a la festa de l’Escola Sol-Ixent, coincidint amb l’estrena de l’altre gegant de la colla, el Senyor Queco.

Aquest mateix dia, s’inaugura la nova seu de l’Associació de Veïns de Via Europa-Nou Parc Central, molt més gran que l’anterior, i que permet a partir d’ara, ser també, la nova casa de la Norilca. Quan la colla hi arriba per deixar la figura, veu que encara hi ha festa, i improvisa una sèrie de balls i una dormida al pur estil de la Família Robafaves.

L’aparença actual data de l’abril de 2012: La Norilca, juntament amb el Negrito i la Maria i Mariona, és convidada com a representant de Mataró a la “5ème Ronde Européenne de Géants Portés”, una de les trobades de gegants més importants a nivell mundial, que es celebrava cada sis anys a la localitat flamenca d’Steenvoorde. Aprofitant aquest fet, en Sergio Laniado, repassa la pintura i remodela el cos de la figura, augmentant considerablement la seva alçada.

La Norilca, des de fa molts any, sempre va acompanyada de flabiols i també té una música pròpia, la “Polca de la Norilca”. Es tracta d’una peça arreglada al flabiol per en Lluís Nonell, membre del grup de musics ‘Dimecres Flabiol’, i és una adaptació d’una melodia tradicional irlandesa coneguda amb el nom ‘John Ryan's Polka’.

Referent al barri de Via Europa i el seu nom; Segons la mitologia grega, Europa va ser una princesa de Fenícia. Un dia, mentre collia flors, el déu Zeus la va veure i se n'enamora perdudament. Per acostar-se-li, Zeus es transformà en un brau blanc. La princesa, encuriosida per aquell magnífic brau, es va atansar per acariciar-lo i va acabar asseient-se al seu llom. Aleshores, el brau es va alçar i va marxar nedant mar endins, direcció a l’illa de Creta, amb l’Europa cridant horroritzada al seu llom. Un cop allà, Zeus li va revelar la seva identitat i es va quedar amb ella. El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta va inspirar el nom del continent europeu.

Respecte a la simbologia de la labris, ja en el paleolític i el neolític es poden trobar representacions d'aquesta eina, sovint associada al culte a la ‘Gran Deessa’. Segons alguns descobriments arqueològics realitzats a Creta, la destral de doble tall era utilitzada específicament per les sacerdotesses minoiques per a usos cerimonials; la destral era el símbol més sagrat de la civilització minoica, i la seva possessió per part d'una dona permet deduir el nivell de poder femení que existia en aquell context cultural prehistòric. La Gran Deessa era un símbol de la unitat vital de la naturalesa; el seu poder era a les aigües i a les pedres; en les tombes i en les coves; en els animals i en les plantes; als boscos i les muntanyes; d'aquí la percepció mitepoètica de la sacralitat i misticisme de tot el que existeix a la terra. Es creu que el seu culte, al vell continent, va regnar durant el Paleolític i el Neolític i, a l'Europa mediterrània, durant la major part de l'Edat de l'Bronze. La mitologia grega va fracturar la ‘Deesa’ en tres deïtats diferents: Atenea, Venus i Hera.

El cinturó màgic éstà inspirat en el d’Hipòlita, filla d’Ares i reina de les amazones. El novè dels treballs d’Hèrcules va ser aconseguir aquest cinturó.

L’Incubus, és un íncub, un dimoni que, segons la mitologia o tradicions llegendàries, pren forma humana masculina per assajar a les dones de nit, quan aquestes dormen. Segons explica la llegenda:l’Incubus va atacar una nit a la Norilca quan aquesta dormia tranquil•lament desprès d’una llarga cercavila. L’Incubus no sabia amb qui es ficava i, a més d’acabar ben estomacat, la geganta el va empresonat al seu cinturó màgic perquè, així, no pogués atacar mai més a cap dona. Tot i això, també explica alguna llegenda que, quan la Norilca dorm, l’Incubus pot quedar alliberat i vagar lliure per unes hores.

El casc és una gàlea, casc imperial romà, amb dues banyes incorporades per representar també el casc cerimonial celta. El més famós casc celta, el casc de Waterloo, amb banyes i conservat al Museu Britànic, durant molt de temps ha establert el patró per a les imatges dels guerrers celtes, però de fet, és un cas únic i no és una peça militar sinó destinada a una vestimenta cerimonial. Les banyes, doncs, no té res a veure amb els víkings, ja que aquest mai les hi van incorporar als seus cascos. La primera idea d’un casc víking amb banyes va ser de Gustav Malström, a la seva obra de 1820 'La Saga Frithiof', per a donar una imatge, el més violenta possible, dels guerrers nòrdics. Però l’associació més popular d’aquest cascos amb els víkings va ser una altra invenció generada a partir de l’estrena operística ‘L’Anell dels Nibelungs’, de Richard Wagner, en què el més malvat dels personatge apareixia amb un casc amb banyes.

Al casc, la Norilca porta plomes de tres colors diferents, en representació dels pobles amazics que, provinents del nord d’Àfrica, es van establir a la península Ibèrica durant segles; el negre pels almoràvits, el vermell pels benimerins i el blanc pels almohades.

Respecte el falcó pelegrí, en Drago, representa la més preparada de les aus per l’art mil•lenari d’emprar rapinyaires per a la caça. A la península Ibèrica, la falconeria, va ser introduïda pels visigots que varen arribar a través dels Pirineus i que practicaven un tipus de caça de baix vol amb astors i esparvers sense el cap tapat amb caputxes. Posteriorment, amb l’arribada dels musulmans, també varen arribar els falcons i l’art de la falconeria tal com el coneixem.

La Norilca, el Senyor Queco i en Zig-Zag són les figures que formen part de la Colla dels Gegants de Via Europa (també coneguda com a Colla de la Norilca) i es troben al local de l’AVV del barri.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat

19/11/2005 - Festa del Col·legi Cor de Maria
06/11/2005 - Festa Major de Teià
08/10/2005 - 25e Aniversari del Gegant Sol-Ixent
02/10/2005 - Trobada de Gegants del Maresme (Alella - Pubilla del Maresme)
22/07/2005 - Les Santes, Festa Major de Mataró (La Gegantada)
03/07/2005 - Ciutat Gegantera 2005 (Capellades)
24/06/2005 - Festes del Barri de la Via Europa-Nou Parc Central
18/06/2005 - Festes del Barri de Peramàs-Esmandies
21/05/2005 - Festa de l'Escola Anxaneta
08/05/2005 - Festa Major de la Santa Creu de Cabrils
23/04/2005 - Diada de Sant Jordi
27/02/2005 - 5è Aniversari de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró
24/02/2005 - Programa La Fabrica de TV Mataró




© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat