Norilca

La Web dels Gegants de Mataró

Nom: Norilca
Alçada: 2,50m
Colla: Colla de la Norilca
Població: Mataró (Via Europa)
Constructor: Sergio Laniado
Any: Estrena 27 de febrer de 2005
Web del Gegant

La Norilca, el Senyor Queco, en Zig-Zag i la Júlia Salima són les figures que forman part de la Colla dels Gegants de Via Europa (també coneguda com a Colla de la Norilca) i es troben al local de l’AVV del barri.

La Norilca és una jove guerrera, l’origen de la qual s’inspira en la barreja de diverses cultures, sobretot les més influents al Mediterrani (celta, romana, grega, egípcia, musulmana, etc...). És la primera figura femenina d’aquest estil que hi ha a la ciutat.

El casc és una barreja de molts estils sobre la base del típic casc imperial romà anomenat gàlea.

Les banyes són una reminiscència celta, no víkinga, doncs, en contra del que molta gent pensa, els víkings no portaven banyes al casc. En total en té sis, i simbolitzen l'essència grega del barri de Via Europa, representat en les figures de la plaça d’Itàlia, on el déu Zeus es converteix en brau (tauro) per persuadir la nimfa Europa.

Les trenes, són un ornament molt utilitzat en els guerrers nòrdics; en porta tres, una de les quals, de color vermell i l’altre groc-daurat, simulant la Senyera.

A la mà esquerra porta un gran escut, recordant les formes típiques de les caetres, antics escuts rodons ibers i celtes. Encara que costi de veure, en ell hi ha gravat el nom "Norilca" amb una mena de grafies que recorden l’escriptura íbera. A la part superior hi podem trobar les inicials dels promotors de la figura, una "T" i una "C" cada costat.

A la mà dreta té un enorme falcó pelegrí anomenat Drago, la més noble de totes les aus de caça. La Norilca, tot i ser una guerrera, no és massa bel•ligerant i enlloc de portar l’espasa a la mà, prefereix portar aquest ocell, recordant l'antic art de la falconeria, introduïda pels visigots i potenciada posteriorment pels àrabs, en què, animal i persona, treballen conjuntament per aconseguir portar a terme la caça.

El cinturó de la Norilca està ple de motius celtes i a la part central hi ha un espectacular cap que representa una espècie de dimoni-drac egipci anomenat Incubus. Aquest cap d'aspecte terrorífic vol fer referència a una època llegendària en què la bruixeria i aquests éssers mitològics (dracs, dimonis, etc) són un dels pitjors temors de la gent i dels pobles. Dins d’aquesta mitologia neix també la llegenda de Sant Jordi i el drac.

Penjat del cinturó porta una llarga espasa adornada amb la senyera i una destral de guerra amb el nom del barri, Via Europa, inscrit en el seu mànec.

Aquestes figures, així com la pròpia colla, neix originàriament gràcies a la iniciativa dels creadors del Web dels Gegants de Mataró, Toni Braza i Coral Mas, que volen crear unes figures pròpies per a La Web.

Des de mitjans dels anys 90 en Toni i la Coral recopilen una gran quantitat d’històries sobre gegants mataronins, la majoria d’elles no estan escrites ni recollides enlloc. El 1999 decideixen que tota aquesta informació no pot quedar oblidada en un calaix i pensen que la forma més fàcil per donar-les a conèixer i que arribi al màxim de gent interesada és via Internet, de manera que opten en fer un web. La idea d’aquest web és clara i simple: centralització de dades, accés fàcil i possibilitat d’ampliar-les o rectificar-les molt ràpidament. I, d’aquesta manera, l’any 2000 neix, oficialment, el Web dels Gegants de Mataró.

La història de la Norilca comença el 26 d’octubre de 2002, quan al Toni Braza se li acut que, a una pàgina que parla de gegants, potser li cal de tenir-ne un de propi.

Sense saber gaire cosa del tema, però amb diverses idees, tiren endavant el projecte: volen que sigui de mida més aviat petita i que sigui diferent a la resta dels gegants mataronins; que sigui una noia d’aspecte guerrer llegendari (ens basem en la figura dels personatges femenins de la sèrie de llibres de "Dragonlace": Laurana, Kitiara i Gold Moon, principalment).

El nom de Norilca està extret d’un poema que en Toni escriu uns quants anys abans. Norilca és un anagrama de Coralín.

La seva construcció és llarga i està plena d’alts i baixos. La comencen a fer Toni Braza i Coral Mas, fins que, quan ja no saben com continuar-la, la porten al taller de Sergio Laniado. Aquest acaba de modelar la figura, fent coincidir i ajustant les peces que ja té (el cavallet i el cap) amb les noves que ell construeix, fins a donar-li un aspecte impressionant.

La geganta s’estrena el dia 27 de febrer de 2005 amb motiu de la festa del 5è aniversari de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, tot i que el dia 24 fa el seu primer acte públic al programa La Fàbrica, de Televisió de Mataró. La colla està formada originàriament per en Toni, la Coral i en Jordi Miralles, un dels col•laboradors més importants del Web dels Gegants de Mataró.

El març de l’any 2006, la Norilca passa de ser una nena a convertir-se en una dona. Aquest canvi es deu, principalment, a la substitució de la petita testa, provisional, per un cap de gegant de debò. La creació del nou cap va a càrrec de Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca, i és per Sant Jordi de 2006 que la Norilca apareix per primer cop amb la seva nova fisonomia. A diferència del cos, que és de cartró pedra, el cap és de fibra de vidre i malgrat la idea inicial és fer una rèplica de l'original, finalment es decideix donar-li un toc més guerrer.

El 16 de juny de l’any 2007, durant les festes del barri de Peramàs-Esmandies, es fa l’acte del bateig i l’apadrinament de la figura. Els padrins són en Lucius Marcius i la geganta de Vilassar de Mar, la Lucia, i, els testimonis de l’acte, en Pigat i l’Espaciosa, de Vilassar de Mar; els Gegants del Masnou; el senyor Carretero; en Pep la Guineu; en Llauderet Gratacels; en Ton; l’Antoniu, i en Tridi. El fet que el padrí sigui en Lucius Marcius no és casual, ja que hi ha molts lligams entre les dues colles i entre els dos gegants (cal remarcar que la Norilca, en els primers anys de vida, dorm al casal de Les Esmandies, cosa que promou tot tipus de comentaris sobre la relació d’ambdós gegants).

L’estiu de 2007, s’arregla la malmesa estructura i canvia de pentinat. Així, el 29 de setembre, es presenta a la festa de l’Escola Sol-Ixent, coincidint amb l’estrena de l’altre gegant de la colla, el Senyor Queco.

Aquest mateix dia, s’inaugura la nova seu de l’Associació de Veïns de Via Europa-Nou Parc Central, molt més gran que l’anterior, i que permet a partir d’ara, ser també, la nova casa de la Norilca. Quan la colla hi arriba per deixar la figura, veu que encara hi ha festa, i improvisa una sèrie de balls i una dormida al pur estil de la Família Robafaves.

A finals d’abril de 2012, la Norilca, juntament amb el Negrito i la Maria i la Mariona, és convidada com a representant de Mataró a la “5ème Ronde Européenne de Géants Portés”, una de les trobades de gegants més importants a nivell mundial, que es celebra cada sis anys a la localitat flamenca d’Steenvoorde. Aprofitant aquest fet, en Sergio Laniado, repassa la pintura i remodela el cos de la figura, augmentant considerablement la seva alçada.


Senyor Queco

L’any 2007, la colla sorprèn a tothom amb una segona figura, el Senyor Queco, un personatge gordet, de cap pelat, nas enorme i ulls esbogerrats.

Es tracta d’un gegant de dos metres seixanta d’alçada, però molt lleuger de pes: amb prou feines si arriba als onze quilos. Així, doncs, qualsevol nen de més de vuit anys, amb només una miqueta de traça, el pot portar. És un gegant diferent, ja que trenca amb l’estereotip de gegantó petit portat per nens i, alhora, aquests senten que duen una figura ben grossa al damunt.

La idea de construir aquest gegant surt gràcies als portadors de l’Antoniu (el gegantó que, durant un temps, també porta la colla). Els nens es fan grans, però continuen essent massa petits com per aguantar el pes de la Norilca. La solució, doncs, és fer un gegant a mig camí, quasi tan gran com la Norilca però amb el pes de l’Antoniu.

Dit i fet, Toni Braza es posa mans a la feina i, al principi d’agost de 2007, ja té feta una estructura i un cos de goma escuma de menys de set quilos de pes, als quals afegeix un cap de la botiga barcelonina El Ingenio. El nom que s’escull és Senyor Queco, com a petit homenatge a una de les primeres paraules que diu la Laura, la filla d’en Toni i la Coral (“queco, queco, queco...”). Pepita Fernández, de l’Artesania Dorada, li’n confecciona el vestit i, el mateix dia que surt de la seva botiga, el 29 de setembre de 2007, ja participa a la festa de l’Escola Sol-Ixent i, seguidament, a la inauguració de casa seva, el local de l’Associació de Veïns de la Via Europa-Nou Parc Central.

Però qui és el Senyor Queco...? Mentre uns diuen que és un executiu amb unes copes de més, altres mantenen que es tracta d’un pagès vestit de diumenge a punt d’anar a missa. Però la vertadera història d’aquest enorme personatge és la següent:

“Hi havia una vegada un petit empresari. El seu modest negoci, de cop i volta, va anar creixent. El petit empresari es va convertir en un gran magnat dels negocis i l’especulació. Moltes vegades sense escrúpols utilitzava la mentida per aconseguir el que es proposava....

Amb el temps i amb aquest comportament va començar a perdre tots els seus amics, però el més greu és que, per cada mentida que deia, li creixia una mica més el nas. Un bon dia, el seu nas era tan enorme que sortint del seu Mercedes, no va poder aguantar el seu pes i va caura de cap a terra. Va quedar ben estabornit i se li van trencar totes les dents menys una, però el pitjor és que li pesava tan el nas que no es podia tornar a aixecar i ja que no li quedava cap amic el volgués ajudar.

Vet aquí, que després d’unes quantes hores, passaven per allà uns nens geganters de la Colla de la Norilca i acostumats a portar figures grosses, el van poder aixecar. L’empresari, en aquest moment, es va adonar que no tenia sentit la seva vida sense amics ni gent que l’estimés, i els va preguntar si el volien acceptar com un més de la colla... Els nens van dir de seguida que sí i li van preguntar com es deia i… després de pensar una mica, l’home va decidir trencar amb tot el seu passat i començar a dir-se, simplement, Senyor Queco.

Una vegada a la colla, el Senyor Queco va veure que era quasi tan gran com la Norilca i que seria molt difícil que la pogués portar, però els nens de seguida van trobar una solució: I si en lloc de portar la Norilca, nosaltres et portem a tu...? El Senyor Queco, sense dubtar ni un pèl (ja que no en té cap), va dir que sí tot entusiasmat, però el que no s’esperava és que els petits geganters sempre tenien ganes de córrer i fer giravols... És per això que sempre el veiem amb aquests ulls mig esbojarrats...

Tot i que sempre li volta el cap, el Senyor Queco està molt content, ja que tornar a tenir amics i la gent el mira amb entusiasme quan passeja (o més aviat gira i gira...) pels carrers.”


Zig-Zag

El gegantó més petit de la colla és en Zig-Zag. És el germà bessó del Pallasso, una figura de Lluís Torner de l’any 1986. Es tracta d’una rèplica exacta de l’original, feta amb el mateix motlle, però amb fibra de vidre en comptes de cartró pedra i pintada amb tons blavosos en comptes de vermellencs. En Lluís Torner decideix fer-lo en tons blavosos per donar-li una personalitat pròpia i diferenciada del Pallasso original, així com d’altres gegants com en Ramonet o en Tabalot. El vestit acolorit és idea i obra de Pepita Fernández, de l’Artesania Dorada.

La idea d’en Zig-Zag sorgeix quan els membres de la Colla da la Norilca treuen novament el Pallasso per les festes de la Via Europa de l’any 2007. Queden tan fascinats d’aquesta figura que fa més de vint anys que no surt pels carrers de Mataró, que n’encarreguen, una rèplica, a en Lluís Torner.

“El Pallasso, que feia més de 20 anys que no sortia a una festa mataronina, l’any 2007 es va decidir a participar a la 1a Cercavila de Gegantons, Capgrossos i Bestiari Festiu de la Via Europa. L’experiència va ser tan bona i s’ho va passar tan bé que no va parar d’explicar-li detalladament al seu germà cada moment de la festassa en la que va participar.

En Zig-Zag, entusiasmat per les històries del seu germà bessó, va decidir que ell també sortiria al carrer i ballaria al costat d’altres gegants. Volia ser admirat i portar el somriure a tots els nens i nenes que el veiessin ballar. Admirat, tant o més que el propi Robafaves, del que tothom també n’hi havia parlat...!. Però en Zig-Zag, per un moment va tocar de peus a terra i es va entristir: mai podré ser admirat com en Robafaves i els altres gegants... no sóc un gegant... sinó un gegantó ben petitet...!

El petit pallasso, trist i desanimat, va mirar al cel, i amb llàgrimes als ulls va pensar: tan de bo fos tan alt que pogués tocar-lo...! De cop i volta el cel li va parlar: tot el que et proposis, si ho vols de veritat, es farà realitat; no tinguis por i intenta-ho...! Llavors en Zig-Zag va aixecar els braços i els va estirar tant com va poder, volia intentar-ho, volia tocar el cel.

De cop i volta va començar a créixer: dos metres... dos metres deu... Va continuar estirant els braços cap a munt amb totes les seves forces: dos metres vint, dos metres trenta... Un últim esforç... dos metres trenta ... i .. cinc... fins que va caure esgotat a terra.

En Zig-Zag es va esforçar tan com va poder i, tot i que va créixer quasi mig metre, no va deixar de ser un gegantó.

Novament desanimat, va tornar a casa, i un cop allà es va trobar amb el seu germà, el qual se’l va quedar mirant. Que t’ha passat? Li va preguntar tot estranyat. En Zig-Zag li va dir que volia créixer, però no ho havia fet el suficient, només una miqueta. Llavors el seu germà li va dir: Però si no ho dic per la teva alçada, sinó pel teu color: ARA ETS BLAU!!!!

En Zig-Zag volia tocar el cel, però amb l’esforç de voler créixer no es va adonar que feia estona que ja l’havia tocat i que havia quedat impregnat de la seva blavor: cabells, celles, ulls, nas, boca... tot ell va quedar tocat pel cel. Volia ser més alt per ser admirat però, això no cal: ni més alt, ni més maco, ni més fort, ni més intel•ligent... només cal ser un mateix i portar un somriure vertader allà on es va.

Des d’aleshores en Zig-Zag és un pallasso blau. I amb la seva blavor ens recorda que ser admirat no és tan difícil, només cal ser com s’és i portar felicitat allà on es va.”

Originàriament, en Zig-Zag es construeix per ser un gegantó amb estructura de pal (com el pallasso original), però l’elevat pes final de la testa i, donat que els membres de la colla volen una figura que pugui ser portada per nens petits, fa replantejar tot el projecte, adaptant el cap a una estructura de cavallet clàssica. Aquesta estructura la construeix el propi Toni Braza basant-se en l’experiència de les tres anteriors: les dues primeres de la Norilca i la del Senyor Queco.

Finalment, en Zig-Zag es presenta en societat, al passatge d’Aneto, el dia 17 de maig de 2008, amb motiu de la segona Trobada de Gegantons i Capgrossos de la Via Europa. En la tercera celebració de la Trobada, dos anys més tard, en Zig-Zag és batejat en una cerimònia en la qual també participen en Víctor, de la Colla Xamarca, i la Mar, de la Colla dels Blaus de Granollers, com a padrins; els nans i els cavallets de Mataró, com a testimonis i moltes altres figures.


Júlia Salima

La colla encara té una darrera figura inacabada, una jove negreta de nom Júlia Salima. De moment, només n’hi ha feta la testa, realitzada per Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca, el juliol de 2007. Actualment, s’està ideant el disseny de la figura perquè pugui sortir en forma de geganta o de capgròs, segons l’ocasió.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat

19/11/2005 - Festa del Col·legi Cor de Maria
06/11/2005 - Festa Major de Teià
08/10/2005 - 25e Aniversari del Gegant Sol-Ixent
02/10/2005 - Trobada de Gegants del Maresme (Alella - Pubilla del Maresme)
22/07/2005 - Les Santes, Festa Major de Mataró (La Gegantada)
03/07/2005 - Ciutat Gegantera 2005 (Capellades)
24/06/2005 - Festes del Barri de la Via Europa-Nou Parc Central
18/06/2005 - Festes del Barri de Peramàs-Esmandies
21/05/2005 - Festa de l'Escola Anxaneta
08/05/2005 - Festa Major de la Santa Creu de Cabrils
23/04/2005 - Diada de Sant Jordi
27/02/2005 - 5è Aniversari de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró
24/02/2005 - Programa La Fabrica de TV Mataró




© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat