Municipal

La Web dels Gegants de Mataró

Nom: Municipal
Alçada:
Colla: COPP
Població: Mataró (Centre)
Constructor: Membres de les Cooperatives
Any:

La majoria de Gegants del COPP van néixer durant la dècada dels setanta (finals de la dictadura franquista i predemocràcia) i volien representar els diferents estaments institucionals del moment: la família (el pare, la mare, el fill i la filla de procedència pagesos) i el poder social (el jutge, el guàrdia municipal, la parella de guardies civils, el capellà, la monja, el rei...).

El Centre d´Orientació Psicopedagógica (COPP) arrenca com una entitat cultural dintre de la Unió de Cooperadors de Mataró els anys 60. Néix per cubrir una necessitat sociocultural i de creixement espiritual dels membres cooperativistes i com una proposta diferent a la dels grups polítics.

Dos dels grans mestres vinguts de Barcelona i que van portar els seus coneixements als membres del COPP van ser en Jordi Vallès i en Jordi Serra.

En Jordi Serra, Coordinador d’Animació de Barcelona, va tenir un paper molt important en el naixement del moviment lúdic de l’entitat i que es plasma al carrer amb els primers gegants del COPP a principis dels anys 70 i que van desfilar, entre altres llocs, davant l’Ajuntament i per la Riera, acompanyats de la Família Robafaves i els Nans.

Aquestes primeres figures eren cinc o sis i es tractava d’un tipus de gegants de pal molt senzills, amb una mena de canya que aguantava cadascuna de les mans i que eren subjectades per membres de la colla per donar-los mobilitat, com si fossin unes Titelles Gegants.

Els gegants del COPP més coneguts i que representen els diferents estaments institucionals van començar a construir-se a mitjant anys setanta, gràcies a uns tallers d’art i plàstica dirigits pel mestre Jordi Vallès. Fruit d’aquesta segona fornada de gegants van néixer el Pagés, la Pagesa (o Vella Groga), la Nena (o la Filla dels Pagesos), el Rei, el Jutje (actual Executiu), , el Capellà, la Monja el Municipal i la Parella de Guàrdies Civils, a més d’alguns capgrossos.

Tots aquest gegants, com havien fet els seus predecessors, els titelles, ràpidament van adquirir un paper festiu i reivindicatiu molt important, recuperant un dels espais públics de reunió més populars i prohibits pel franquisme, el carrer. Els gegants van sortir al carrer i eren ballats pel poble i, més que una parodia del règim, representaven el poder al servei del poble. Ha estat d’aquesta manera simbòlica i festiva, l’única possibilitat que han tingut les classes populars de manejar el poder sense valdre’s de revolucions violentes. Tots aquests actes lúdics anaven també acompanyats de xerrades, conferències, taules rodones, etc...

Els gegants del COPP també han estat utilitzats en diferents accions reivindicatives del patrimoni immobiliari, que segons expliquen els membres cooperativistes, varen ser espoliats a la Unió de Cooperadors de Mataró durant la dictadura franquista.
Un cop acabada la dictadura, aquest gegants no van deixar de sortir i als anys 80 eren dels més actius de Mataró, doncs juntament amb els gegants dels esplais, dominaven la imatge gegantera de la ciutat.

Potser, la Parella de Guàrdies Civils, ha estat una de les més populars de l’entitat i malgrat haver sortit molt poc en les últimes dècades del segle XX, és coneguda per haver estat exposada tots aquests anys a l’entrada de l'edifici de les Cooperatives de Mataró, al bell mig de La Riera.

Aquesta parella va ser construïda pels membres de les Cooperatives, abans de l’any 1977. El Guàrdia Civil I es caracteritza per tenir un posat més seriós i una mirada severa que produeix cert respecte i temor alhora; el seu company, en canvi, és més baixet, d'aspecte més bonifaci i humil, i amb una expressió més aviat trista i gens severa, que el fa una mica més proper a la gent.

Cal recordar la història més tràgica d’aquestes figures que van protagonitzar a la veïna vila d’Argentona. A mitjan anys 70 es va legalitzar l’Associació de Veïns d’Argentona. Per celebrar-ho, l’any 1977 es va fer una acció pels carrers del poble en què els veïns recuperaven el nom que els carrers tenien abans de la dictadura franquista. La comitiva que canviava les plaques dels noms dels carrer anava acompanyada d’aquest gegants que, de manera festiva i amb actitud poètica, repartien clavells entre els ciutadans d’Argentona. Aquest fet va ser interpretat pels delators que hi havia entre els argentonins en contacte amb les autoritats franquistes, com una mofa, com una burla a l’autoritat que representava el cos de la guàrdia civil. El mateix dia a la tarda es varen presentar els guàrdies a l’exposició que l’Associació de Veïns tenia oberta al carrer Gran; les figures dels gegants van ser requisades i van obrir expedient aplicant el “código militar”, mentre preparaven un judici amb consell de guerra contra el president i secretari de l’Associació. Varen ser moments d’interrogatoris que despertaren molta por entre els veïns, el president i el secretari, que es varen amagar a la muntanya per temor a ser detinguts. L’Associació de Veïns d’Argentona sempre va defensar que el seu esperit no havia estat mai ridiculitzar l’autoritat de la guàrdia civil, sinó demostrar que la seva autoritat estava al servei dels ciutadans i podia tenir una actitud amable a quants s’hi relacionaven. Tot plegat va ser oblidat amb el temps, segurament per les influències dels amics que feien de bo entre les autoritats del moment.

Tres decades més tard, la llegendària parella de Guàrdies Civils van tornar a passejar per Argentona dintre de l’acte “La Passejada” del Dia Solidari que es va a du a terme el dia 26 de gener de 2008. Aquest cop sense alderulls i acompanyada pel Senyor Queco, l’Iris, en Tridi i un altre gegant del COPP en Roy.

La resta de gegants de l’entitat també han estat exposats des dels seus inicis a l'edifici de les Cooperatives de La Riera, sempre vigilats per l’atenta mirada de l’Aureli Masafrets, membre molt actiu de la Unió de Cooperadors i custodiador de totes aquestes durant moltíssims anys.

L’activitat dels gegants a finals de la dècada dels vuitanta va anant decreixent i a principi dels noranta va començar la seva decadència, que va ser tan ràpida que la seva presència als carrers fins l’any 2008 es podria dir que era més aviat anecdòtica.

Una altra figura significativa (potser més avui en dia que quan es va construir) i que juntament amb la parella de guàrdies civils s’ha conservar en més bon estat fins ben bé l'any 2005, ha estat l’Home, posteriorment convertit en el Monjo. Va ser construït possiblement l'any 1990 juntament amb la seva parella, la Dona, d'aspecte molt similar, l’Home II (actual Roy) i una altra parella de gegants coneguts com l’Home de les Ulleres (o Dalí) i la Dona de les Flors. Les dues gegantes de les parelles, l’any 1994, van ser cedides al CEIP Germanes Bartomeu per convertir-se en els gegants de l’escola; allà les van transformar en un una parella de nens anomenat Tomeu i Tomeua. L’Home, cap a l'any 2005, va caure i es va fer malbé tota l'estructura així com la part posterior de la testa. Tot i així va estar exposat a primera línia de les finestres de l'edifici amb un drap que cobria la part trencada del cap, donant-li una aparença molt diferent a l’original tret que, poc a poc, va fer que la gent el comencés a conèixer amb noms com el moro o el monjo. Totes aquestes figures eren de fibra de vidre , a diferècia de totes les anteriors que eren de cartró o guix.

A finals de l'any 2007 els membres de Geganters d’Enlloc es van fer càrrec d’alguns dels gegants de les cooperatives i ben aviat li van donar una nova aparença; una d’elles va ser la del ja mencionat Monjo.

L’Executiu (antic Jutge) també ha estat un dels gegants que Geganters d’Enlloc ha pogut restaurar i que ara és pot veure molt sovit pels carrers mataronins com a gentant de La Llàntia (degut a que Geganters d’Enlloc és va transformar en la colla gegantera d’aquest barri)

També cal destacar l’Home II, posteriorment convertit en Roy. Geganters d’Enlloc va decidir conjuntament amb l'Aureli Masafrets, de posar-li aquest nom en record a un personatge molt important per aquesta entitat.

La resta de gegants del COPP, tret de la Monja i el Capellà, ja han dessaparegut o es troben en un estat força lamentable i quasi irrecuperables.


© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat



Anterior

Galeria

Següent


Darreres sortides en les que ha participat





© LA WEB DELS GEGANTS DE MATARÓ
www.gegantsmataro.cat