www.gegantsmataro.cat

Nom: Iluro
Alçada: 3,95m
Parella: Alarona
Entitat: Colla Gegantera d'Iluro
Acompanyament musical habitual: Gralles

Constructor: Toni Mujal

Any: 4 de juliol de 2015 (els originals estrenat el 23 d'abril de 1990)

Padrins: Joan Pi i Pomereta (Sant Joan Despí)
Padrins: Senyor i Senyora de Burriac (Argentona)

Fillols: Lourdes, Gisuca, Joaquim, Maria, Mart el Guepard

< Veure Iluro anterior >

L’Iluro, juntament amb la seva parella, l’Alarona, gegants de la Colla Gegantera d’Iluro, formen la parella romana més coneguda, tant de Mataró com de la resta de Catalunya.

L’Iluro té l’aparença d’un ciutadà romà, i a la mà, hi porta un pergamí que simbolitza el comerç, tan important a Mataró. La seva parella, l’Alarona, porta a les mans una filosa, que simbolitza la indústria tèxtil, un sector que ha marcat la vida de la ciutat i dels seus habitants.

L’Iluro i l’Alarona originals van ser construïts l’any 1990 per en Josep Cardona, més conegut com a Nona. La idea d’aquest gegants va ser fruit de la iniciativa d’un grup de persones que provenien, en un principi, de la Colla Gegantera de Sant Simó. Ben aviat formen la Colla Gegantera de l’Havana, que posteriorment es convertirà en la Colla Gegantera d’Iluro, ja que tenien la pretensió de no representar tan sols un barri en concret, sinó tota la ciutat. De fet, tant el nom d’Iluro com el d’Alarona corresponen a dues denominacions antigues de la ciutat de Mataró.

Els gegants s’estrenen el 23 d’abril de 1990, el dia de Sant Jordi, i són batejats el 8 de juliol del mateix any. Els seus padrins van ser en Joan Pi i la Pomereta, de Sant Joan Despí i els Senyors de Burriac, d’Argentona.

Des de la seva creació, són un dels gegants més actius i habituals a les trobades geganteres que es realitzen arreu de Catalunya.

Al llarg dels anys, són restaurats diverses vegades. El 1999, coincidint amb els actes de la Ciutat Gegantera, a Vic, estrenen uns vestits nous, força més elegants que els anteriors (confeccionats per la Rosa López, antiga membre de la colla), i un nou maquillatge, a càrrec de Xavier Bas, que els dóna un to lleugerament més bronzejats. L’any 2001, son repintats una altra vegada, aquest cop, per la Mònica Vilert, i el 27 de febrer de l’any 2005, per la festa del 5è aniversari de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, els gegants tornen a estrenar vestuari, aquesta vegada, a càrrec de Pepita Fernández, de l’Artesania Dorada de Mataró.

El 2005 arriba un dels fets més remarcables de la colla: el diumenge 2 d’octubre, l’Alarona és proclamada Pubilla del Maresme. Una recompensa merescuda per una colla i uns gegants que, des de la seva creació, sempre representen el moviment geganter, tant a dins com a fora de la ciutat.

Tal com va explicar en aquells moments el seu emocionat cap de la colla, David Roy:

L'Alarona de la Colla Gegantera d'Iluro va ser escollida ahir pubilla del Maresme.

Dir que vam comptar amb el recolzament de les colles de Mataró que hi van participar: Lucius Marcius, Norilca, Sol-Ixent, Lourdes i Senyor Carretero. També cal remarcar que vam comptar amb el suport de gairebé totes les colles del Maresme.

Donar també gràcies des d'aquí al recolzament que ens ha donat des del començament 'la nostra colla' del Cor de Maria. Ens han ajudat a fer realitat un somni que portàvem molts anys intentant.

Aquest fet assoleix el seu punt àlgid el 7 d’octubre de l’any següent, quan la colla, juntament amb la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, organitza la Trobada de Gegants del Maresme a la nostra ciutat, en la qual van assistir més de 40 gegants mataronins, a més de tots els gegants de la Vocalia del Maresme i els de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. Un total de 100 gegants i més de 1.800 geganters omplen els carrers de Mataró de manera espectacular, com no s’havia vist mai.

A principis de 2008, Sergio Laniado va repintar els gegants, que també estrenen cavallets nous (i, d’aquesta manera, s’aconsegueix rebaixar una mica l’enorme pes de les figures).

L’any 2010 els gegants commemoren el seu XXè aniversari i la colla estrena un nou acte per la ciutat; la Mosta de Balls de Gegants de Mataró; una mostra que es realitzarà anualment, a principis de juliol, i per on passaran gegants de tot el territori català.

És a la Mostra de Balls de Gegants celebrada el 4 de juliol de l’any 2015, quan la colla va presentar unes noves figures, unes rèpliques de l’Iluro i l’Alarona construïdes per en Toni Mujal a partir dels motlles originals d’en Nona.

Els gegants vells, tanquen la seva vida “activa” participant a La Passada de Les Santes d’aquell mateix any i desprès restaran exposats permanentment a la Biblioteca Antoni Comas de Mataró.

La Colla Gegantera d’Iluro va sempre acompanyada per un capgròs, l’Iluret, construït els anys noranta. És crea per una fundació de comediants, també al taller d’en Nona. En aquest taller, era molt habitual de veure-hi gent fent pràctiques i, entre aquest alumnes, hi ha en Jordi Saban, en aquell temps, molt jovenet. Ell és qui va dissenyar la figura i qui, en els seus primers anys de vida, la passeja per tot arreu. El capgròs representava un capellà “progre”: fins i tot duia una arracada. Desprès d’uns anys de rondar amunt i avall amb el capgròs, en Jordi es fa gran i cedeix la figura a la Colla Gegantera d’Iluro, i des d’aleshores, serà una figura indispensable en les seves sortides.

L’any 2007, el capgròs pateix una remodelació, tant de pintura, a càrrec de Sergio Laniado, com de vestuari, per Pepita Fernández, de l’Artesania Dorada. L’Iluret es converteix així en un bandoler català. Es treu els hàbits de capellà i es posa una camisa i armilla de bandoler, uns pantalons de tres quarts i unes espardenyes.

Amb el noms d’Iluro i Alarona la Colla Gegantera d’Iluro vol retre homenatge a Mataró amb dos dels noms que ha rebut la ciutat al llarg de la seva història.

La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i d'Ausa (la antigaVic), que va ser construïda entre el 120 aC i el 110 aC. La ciutat romana d’Iluro es va fundar entre 80-70 aC., en un petit turó situat entre dues rieres (la actual Riera i el Rierot). La ciutat va arribar a tenir una extensió urbana de més de 6 hectàrees i va ser una de les més importants de la zona; amb el seu comerç, el fòrum, el mercat, les muralles, el clavegueram, etc. L'àrea d'influència també va ser molt àmplia i el seu territori incloïa gran part del Maresme.

Durant l’època de l’emperador August, la ciutat va viure el seu màxim esplendor i va obtenir l’estatut jurídic de ‘municipum’. Les estratigrafies arqueològiques documenten la continuïtat d’Iluro fins a principis del VII dC, amb dos moments d'especial dinamisme i vitalitat en els segles II i IV. Però, amb la decadència de l’Imperi Romà, mica en mica, també va arribar la decadència d’Iluro.

Sota els carrers del nucli antic de Mataró hi ha les restes d’aquesta antiga ciutat romana, algunes d’elles han quedat al descobert com les Termes, altres s’han trobat, s’ha documentat i s’ha tornat a soterrar, i moltes altres encara no s’han descobert i continuen sota els nostres peus.

A finals del segle X, el territori que havia ocupat l’antiga Iluro, lentament, es va repoblant per pagesos. Al segle XI, fonts escrites, ja mencionen que, en aquest lloc, ara hi havia un parròquia envoltada de petits masos amb el nom d’Alarona i que estava sota la protecció de la parròquia de Santa Maria i del Castell de Mata.