www.gegantsmataro.cat

Nom: La Iaia
Alçada: 3,10m
Entitat: EB La Riereta
Barri: Camí de la Serra

Constructor: Pere Solà, José Juan Herraiz, Juan Castillo i Juan Gómez

Any: Estrenada el 19 de maig de 2007 (original estrenat el 20 de novembre de 1996)

< Veure La Iaia anterior >

Aquesta entranyable senyora de galtes grosses i mirada tendre, que de tan en tan veiem ballar el "Ball de la Iaia" és... , per si no ho heu adivinat ja, la Iaia.

És la geganta de l'Escola Bressol La Riereta, ubicada entre els barris de Cirera, els Molins i el Camí de la Serra.

La geganta original, que actualment esta sentada a la porta de l'escola, va ser creada al curs 1996-1997, quan feia poc temps que s'havia inaugurat l'escola, per iniciativa de l'Associació de Mares i Pares (AMPA), que volien que la seva escola bressol disposés d'un gegant com totes les altres escoles bressol de Mataró.

Una vegada creada, la geganta va ser batejada simplement amb el nom de la Iaia, i la seva figura així com el seu nom, han estat pensats en honor a totes les iaies dels alumnes, les quals realitzen un paper molt important a les escoles bressol, seguint molt d'aprop, les activitats dels menuts.

Deu anys voltant per tots els racons de Mataró van fer de la Iaia un dels gegants més carismàtics de la ciutat, però el seu elevat pes va fer replantejar a l'AMPA de l'escola construir una rèplica molt més lleugera, i després d'un any de feina, el 19 de maig de 2007 es va presentar la nova Iaia a l'Escola La Riereta, per donar-li ja definitivament el merescut relleu a l'antiga geganta.

La nova Iaia, idèntica a l'antiga excepte el color , molt més pàlida, està feta de fibra de vidre, cosa que fa rebaixar el seu pes més de 15 kilos.

Àvia
(Buhos - 2020)

Ho teníem tot
Quan tu eres a prop
Vora el foc
Les batalles són millors

Com si fos un joc
Somio poc a poc
Per reviure junts
De nou el nostre agost

Quan miro al cel sé que ets allà
Quan plou plores perquè em trobes a faltar
I en un estel del més enllà
Sé que hi ha una àvia esperant-me
I que un dia ens tornarem a retrobar

Que els avis són per sempre
Ho vaig aprendre després de plorar
Et recordo cada vespre
Des de que vas marxar

Mai no em vas privar
De fer vida al carrer
Em vas ensenyar a ser lliure
Com el vent

Tu em vas regalar
Fins l’últim alè
Em vas ensenyar
A no pedre mai cap tren

Quan miro al cel sé que ets allà
Quan plou plores perquè em trobes a faltar
I en un estel del més enllà
Sé que hi ha una àvia esperant-me
I que un dia ens tornarem a retrobar

Que els avis són per sempre
Ho vaig aprendre després de plorar
Et recordo cada vespre
Des de que vas marxar

Et canto perquè em sents
I sé que ets allà
Et canto perquè em sents
I sé que ets allà